Resultats de la cerca frase exacta: 105

81. Infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton / coneixe't, convence-us, digue-li, vulgue-ho
Font Fitxes de l'Optimot
imperatiu de segona persona del singular que acaba en -es àton (com ara digues, estigues, dugues, tingues, vulgues, sigues, sàpigues, etc.), en els registres informals se sol ometre la s final de l'imperatiu. Per exemple: Digue'm si vindràs (en lloc de digues-me). Estigue't quiet (en lloc de estigues-te). [...]
82. Verb 'traslluir-se': amb '-eix-' o sense? / 'es traslluu' o 'es trasllueix'?, 'es traslluï' o 'es trasllueixi'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
83. Verbs que es conjuguen com 'beure': 'bec', 'begui', etc. / Verbs amb formes velaritzades
Font Fitxes de l'Optimot
majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu). El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el [...]
84. Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font Fitxes de l'Optimot
. Ara bé, no és possible fer servir aquesta perífrasi en contextos de futur. Per exemple: El concert està a punt de començar (i no El concert va a començar) D'altra banda, en primera persona del plural de l'imperatiu, el verb anar té un sentit figurat en casos com Resolta la primera endevinalla, anem [...]
85. atendre o atenir-se?
Font Fitxes de l'Optimot
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
86. Verb lluir: amb -eix- o sense? / lluu o llueix?, lluï o llueixi?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
87. Funcions de la dièresi
Font Fitxes de l'Optimot
) o pot no coincidir-hi (tra-ï-dor). En els casos que s'expliquen a continuació, doncs, apareix aquesta dièresi que indica que no hi ha diftong. 1. Les formes del singular i la tercera persona del plural del present de subjuntiu (i també de l'imperatiu, que es forma a partir del subjuntiu) dels [...]
88. ius cogens
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Dret
Significat literal: Dret imperatiu. [...]
89. imperativo (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-va adj 1 imperatiu -iva. m 2 gram imperatiu.  [...]
90. R
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Abreviatura del mot llatí recipe imperatiu de prendre, que encapçalava les receptes. [...]
Pàgines  9 / 11 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>