En la traducció al català de textos jurídics normatius s'han de tenir en compte els principis generals d'estil que caracteritzen el llenguatge jurídic català (claredat, precisió, senzillesa, etc.).
Cal no abusar del recurs de la nominalització, que consisteix a emprar un nom verbal en [...]
Hi ha noms que es formen a partir de la lexicalització de sintagmes preposicionals o adjectivals, com ara contrarellotge, forabord o totterreny. Inicialment, aquests sintagmes només funcionaven com a adjectius i acompanyaven un nom, però per mitjà del procés de lexicalització ara aquests sintagmes [...]
Els numerals ordinals solen aparèixer anteposats al nom que acompanyen. Per exemple:
la segona pàgina
el dinovè capítol
la trenta-setena posició
la primera fila
En aquests casos no és adequat fer servir el cardinal en lloc de l'ordinal (no es diu el dinou capítol o la trenta-set posició). En [...]
La forma gratuït, gratuïta és un adjectiu i concorda amb el nom al qual acompanya. Per exemple:
L'allotjament és gratuït. (gratuït concorda amb allotjament)
El doctor atén consultes gratuïtes. (gratuïtes concorda amb consultes)
En canvi, la forma gratis és un adverbi que equival a [...]
L'adjectiu multiús s'ha format a partir del nom ús i del prefix de quantitat multi-. Altres mots formats de la mateixa manera i amb el mateix prefix poden ser multibanda, multicanal o multicolor. Per exemple: navalla multiús, ràdio multibanda, interfície multicanal, vestit multicolor.
Aquests [...]
En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra [...]
mallorquins)
Pel que fa a la preposició que acompanya aquest nom, tradicionalment s'utilitza per, no pas de. Per exemple:
Avui per postres hi ha macedònia. (i no de postres)
[...]
qualificació d'apte
Tot i que el diccionari normatiu no recull la forma apte com a nom, també es fa servir per fer referència a 'qualificació'. Quan es parla de qualificacions acadèmiques (excel·lent, notable, aprovat, apte i suspens), s'utilitzen com a noms i, en conseqüència, no han de concordar [...]
En català, el nom del dígraf ll és ela doble, i no ella. Aquest dígraf representa el so de la consonant lateral palatal sonora. Per exemple:
El mot ratlla s'escriu amb ela doble.
[...]
Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia. [...]