És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Un error força freqüent és confondre la climatologia (amb els seus derivats: climàtic -a, climatològic -a...) i la meteorologia (amb els seus derivats: meteorològic -a...). La climatologia es refereix al clima, que és el conjunt de condicions normals que caracteritzen l'atmosfera d'un lloc [...]
La locució en atenció a es pot utilitzar amb el significat de per consideració a (o en consideració a). Per exemple:
No el van acomiadar de la feina en atenció al seu pare, que era un home molt estimat.
També es pot utilitzar amb valor causal, amb un sentit equivalent al de les expressions [...]
