FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Solc anar-hi cada dia. Davant d'infinitiu, esdevenir-se habitualment allò que indica aquell infinitiu. Als vespres sol fer fred. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els mobles i altres objectes que en llur part inferior acaben en tres o més barres amb què recolzen al soler, barra d'aquestes. Els quatre petges d'una cadira, d'una taula, d'un llit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll fort d'una cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses. Divisió superior de les dues en què és dividit parcialment un apartament o una habitació per un sostre fet a certa altura del soler. Construcció rural feta de tres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc d'un aparell d'escalfar on hi ha el foc, el soler del qual és ordinàriament un engraellat sobre el qual es posa el combustible i pels intersticis del qual té accés l'aire necessari per a la combustió. El fogar d'una màquina de vapor. El fogar d'una xemeneia. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura practicada en un mur o en una paret d'una ciutat, d'un edifici, d'una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d'una porta. La porta d'entrada d'un edifici. Les portes d'una ciutat. L'enemic era a les portes de la [...]