FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cercar amb ardor, perseguir la consecució (d'alguna cosa). Ells ens percacen tot el mal que poden. Jo et percaçaré la protecció d'ell. A muntanya, ja hi ha gent que percaça els bolets. Procurar-se. Són grans els honors, la fama, que ell ha sabut percaçar-se. Amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intervenir en un afer. Ell no podia entendre en la venda de la casa. Tenir intenció (de fer alguna cosa). Jo entenc donar-li la meitat de la meva fortuna. Percebre amb la intel·ligència el sentit (d'alguna cosa), tenir la intel·ligència, una idea clara (d'alguna cosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle de forma anàloga a la d'un cabàs, més petit, ordinàriament fet de palma o de tela. Hem anat a plaça, la minyona amb el cistell i jo amb un cabasset. aviat l'haurem de treure en un cabasset al sol Expressió que indica que una persona és malaltissa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dissentir. Jo estic en dissentiment amb ell. Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual podia retardar o bé interrompre les deliberacions. dissentiment mutu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar coratge, ànim, (a algú). Aquella primera victòria els encoratjà. L'èxit les va encoratjar a prosseguir la investigació. Quan els veia decaure, jo procurava encoratjar-los de nou. Agafar ànim, coratge. En veure que guanyaven, com es van encoratjar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb precs (a algú) el seu ajut, la seva protecció. Invocar Déu i els sants. Invocar les muses. Demanar a precs (l'ajut, la protecció, d'algú). Jo invoco el vostre testimoniatge. Invocar la clemència del príncep. Esmentar (algun fet o alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El sol, l'excessiva calor, la manca d'humitat, dessecar (vegetals tendres). El sol d'agost panseix la gespa. Un vegetal tendre, dessecar-se. Les roses s'han pansit. Una persona, perdre la jovenesa, la frescor. No s'ha fet vella, no s'ha pansit com jo. Ensopir-se, desanimar-se. Amb la malaltia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat a un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, igualment, en el mateix grau, talment. Ell és tan ric com tu. Tu no hauràs de fer un esforç tan gran com jo. Ella no estava tan neguitosa com tu. No cridis tan fort. No vagis tan de pressa. Parles tan baix, que no et [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enllaça dues proposicions o dos termes negatius. No neva ni plou. No diu ni deixa dir. No vull l'un ni l'altre. No m'agrada ni l'un ni l'altre. Ni l'un ni l'altre no en saben res. Àdhuc, encara que fos. Jo no ho diria ni a tu. Ni que plogués, no deixarien de venir. [...]
