FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De la mateixa manera, igualment. Tots havem donat qui més qui menys: tu també has de donar alguna cosa. En addició. Hi aniran en Pere i en Joan, i jo també. Com a resultat del que s'ha dit. Ell ha estat molt generós: també li ho agrairan. Tanmateix 1 2. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conforme a la veritat, a allò que realment és. Ells creien que llur religió era l'única veritable. Ell pot dir que mana i disposa; però el cert és que el veritable amo soc jo. No fingit, contrafet, pretès o mera imitació. Un topazi veritable. Ell és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eufemisme per fotre. Què fums aquí? En tot el dia no fum res. Li vaig fúmer un cop de puny, una empenta. El vaig fúmer escales avall. Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fumut. Fúmer el camp. Jo et fum! És un que es fum de tot. Diu que no ho vol fer: me'n fum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa que una cosa és lògic que ocorri, especialment malgrat allò que semblava oposar-s'hi. Tanmateix ha vingut: ja us ho deia jo que res no l'en privaria. Tanmateix ho ha fet ell: no ho podia fer ningú més. Expressa que una cosa ha d'ésser perquè en resulti [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrere tots els altres quant al temps, al lloc, al rang. Avui és el darrer dia del mes. El desembre és el darrer mes de l'any. Jo soc el darrer a jugar. La darrera vegada que ens vam veure. Aquest ha estat el seu darrer mot. Les darreres planes del llibre. Érem a la darrera fila [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu. la meva La voluntat, l'interès, l'opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De quina manera. No sé com fer-ho. Com te trobes? Jo ja sé com pensa ell. En sortirem Déu sap com. De la mateixa manera que. Blanc com la neu. El meu cosí i jo ens estimàvem com germans. Jo el respecto com un pare. S'ha captingut com un heroi. Estava com mort. Ell és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
circumstància. Han disposat aquesta sala per al ball. Preparar-se a fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, de fer-la tot seguit. Tots es disposen a complaure'l. Jo em disposava a sortir. Estic disposat a fer-ho. Regular, decidir. La llei, un article d'un reglament, disposar tal i tal cosa. L'home [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de singular usada per oradors o escriptors per a atenuar la personalitat pròpia. plural exclusiu Forma especial de plural pronominal o verbal, en algunes llengües asiàtiques i americanes, que consisteix a considerar la persona nosaltres com la suma de jo més ells, amb l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar algú o alguna cosa com la causa (d'alguna cosa). Atribuir un acte a algú. Considerar com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a propi d'algú o d'alguna cosa. M'atribueixen unes paraules que jo mai no he dit. D'aquest fet, ell tot sol ha d'atribuir-se'n la [...]
