Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 145.699

141. màfia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associació secreta d'origen sicilià que té com a objectiu el control d'activitats econòmiques i polítiques en benefici propi, i que actua mitjançant extorsions, suborns, intimidacions, represàlies, etc. Grup de persones excessivament influent dins el seu ambient. [...]
142. Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple: Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar. Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances. Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
143. Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo). Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
144. Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent
Font Fitxes de l'Optimot
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents: e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
145. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents: Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès [...]
146. fax, telefax i facsímil
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Tecnologies de la informació i la comunicació
La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot [...]
147. víric, vírica i viral
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Ciències de la salut
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic. S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
148. Sigles i acrònims: accentuació
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple: ADN (àcid desoxiribonucleic) RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica) SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme) En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
149. Sigles i acrònims: formació
Font Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple: UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.) IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.) De vegades també [...]
150. Sigles i acrònims: lexicalització
Font Fitxes de l'Optimot
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
Pàgines  15 / 14.570 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>