Resultats de la cerca bàsica: 2
|
1.
botifarrada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjada de botifarres. [...]
|
|
2.
menjada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
entaulat de vint persones. costellada, menjada de costelles. pollastrada llebrada mariscada musclada(de musclos) llagostada carnissada(de carn, en general) peuada(de peus de porc) botifarrada arrossada fideuada cargolada cocouada(d'ous) peixada(de peix) sardinada favada patatadao trumfada [...]
àpat, menjada d'alguna importància que hom fa regularment. Generalment, hom fa dos àpats al dia. repàs, àpat. menjuc, menjada poc important. desdejuni, menjada lleugera que hom sol fer en llevar-se. El seu desdejuni consistia en un ou dur i una tassa de te. parva, minúscul desdejuni que la gent devota pren els dies de dejuni eclesiàstic. esmorzar, àpat lleuger que hom sol fer a primeres hores del matí. bocinada, menjada que els treballadors prenen entre l'esmorzar i el dinar. dinar dinada, dinar de molts. berenar, menjada que es fa a mitja tarda; en algunes contrades, esmorzar. berenada, berenar abundós. rucó, en la frase fer rucó, berenar. alifara, íd. fontada, menjada, esp. berenar que hom fa prop d'una font, a la campanya. pícnic, menjada feta a l'aire lliure. forada (→) sopar (→) ressopó, àpat que hom fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després de sopar. ambigú, àpat fred en què se serveixen tots els plats d'un cop. refrigeri, petita menjada que hom pren per reparar les forces. refecció, íd. col·lació, àpat lleuger. pica-pica, àpat de menges variades en porcions petites. aperitiu, col·lació que hom pren abans d'un àpat. piscolabis, refrigeri a deshora. àgape, àpat en comú dels primitius cristians; per ext., àpat d'amics. mossada, breu menjada que hom fa a qualsevol hora del dia. Menjar una mossada. queixalada, íd. beguda, en la frase fer beguda, íd. gaudeamus, àpat en què hom menja i beu en abundància. xeflis o xefla, àpat abundós. barriscada, àpat de molts. bauxa, menjada extraordinària que hom fa per divertir-se, per celebrar una cosa especial. tec, menjada abundosa. tiberi (fam.), àpat suculent. festí, àpat de festa, esplèndid. convit, àpat de festa on concorren convidats. banquet, gran àpat al qual concorren molts invitats. orgia, festí en què hom menja i beu immoderadament i on se solen cometre diversos excessos. refresc, convit, a propòsit d'una festa, recepció, etc., en el qual hom serveix viandes fredes, pastes, begudes, etc. tornaboda, àpat que es fa l'endemà de la boda o de la festa major. entaulat, banquet. Un entaulat de vint persones. costellada, menjada de costelles. pollastrada llebrada mariscada musclada (de musclos) llagostada carnissada (de carn, en general) peuada (de peus de porc) botifarrada arrossada fideuada cargolada cocouada (d'ous) peixada (de peix) sardinada favada patatada o trumfada (de patates) castanyada maduixada boletada porrada (de porros) calçotada (de calçots) raïmada torronada xatonada (de xató) xocolatada © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
àpat, menjada d'alguna importància que hom fa regularment. Generalment, hom fa dos àpats al dia.
repàs, àpat.
menjuc, menjada poc important.
desdejuni, menjada lleugera que hom sol fer en llevar-se. El seu desdejuni consistia en un ou dur i una tassa de te.
parva, minúscul desdejuni que la gent devota pren els dies de dejuni eclesiàstic.
esmorzar, àpat lleuger que hom sol fer a primeres hores del matí.
bocinada, menjada que els treballadors prenen entre l'esmorzar i el dinar.
dinar
dinada, dinar de molts.
berenar, menjada que es fa a mitja tarda; en algunes contrades, esmorzar.
berenada, berenar abundós.
rucó, en la frase fer rucó, berenar.
alifara, íd.
fontada, menjada, esp. berenar que hom fa prop d'una font, a la campanya.
pícnic, menjada feta a l'aire lliure.
forada (→)
sopar (→)
ressopó, àpat que hom fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després de sopar.
ambigú, àpat fred en què se serveixen tots els plats d'un cop.
refrigeri, petita menjada que hom pren per reparar les forces.
refecció, íd.
col·lació, àpat lleuger.
pica-pica, àpat de menges variades en porcions petites.
aperitiu, col·lació que hom pren abans d'un àpat.
piscolabis, refrigeri a deshora.
àgape, àpat en comú dels primitius cristians; per ext., àpat d'amics.
mossada, breu menjada que hom fa a qualsevol hora del dia. Menjar una mossada.
queixalada, íd.
beguda, en la frase fer beguda, íd.
gaudeamus, àpat en què hom menja i beu en abundància.
xeflis o xefla, àpat abundós.
barriscada, àpat de molts.
bauxa, menjada extraordinària que hom fa per divertir-se, per celebrar una cosa especial.
tec, menjada abundosa.
tiberi (fam.), àpat suculent.
festí, àpat de festa, esplèndid.
convit, àpat de festa on concorren convidats.
banquet, gran àpat al qual concorren molts invitats.
orgia, festí en què hom menja i beu immoderadament i on se solen cometre diversos excessos.
refresc, convit, a propòsit d'una festa, recepció, etc., en el qual hom serveix viandes fredes, pastes, begudes, etc.
tornaboda, àpat que es fa l'endemà de la boda o de la festa major.
entaulat, banquet. Un entaulat de vint persones.
costellada, menjada de costelles.
pollastrada
llebrada
mariscada
musclada (de musclos)
llagostada
carnissada (de carn, en general)
peuada (de peus de porc)
botifarrada
arrossada
fideuada
cargolada
cocouada (d'ous)
peixada (de peix)
sardinada
favada
patatada o trumfada (de patates)
castanyada
maduixada
boletada
porrada (de porros)
calçotada (de calçots)
raïmada
torronada
xatonada (de xató)
xocolatada
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana