El verb que designa l'acció de convertir en jardí o adornar amb jardí o jardins és enjardinar. El participi és enjardinat, enjardinada. Per exemple:
Han enjardinat la zona que hi ha davant de l'institut.
Han decidit enjardinar la plaça.
El punt d'informació és al centre, al costat de la plaça [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d'in [...]
, interrompin
D'altra banda, cal recordar que aquest verb no presenta irregularitats ortogràfiques i que, per tant, la o del radical es manté també en posició àtona: interrompem (i no interrumpem).
[...]
El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb escollir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com collir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
dormir) i també com a incoatiu (com servir):
Present d'indicatiu
consento o consenteixo, consents o consenteixes, consent o consenteix, consentim, consentiu, consenten o consenteixen
Present de subjuntiu
consenti o consenteixi, consentis o consenteixis, consenti o consenteixi, consentim, consentiu [...]
El verb tossir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
Present de subjuntiu
tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu, tussi [...]
El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]