71.
boig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
val més boig conegut que savi per conèixer fig i fam más vale malo conocido que bueno por conocer. adj 12 [excessiu] loco -ca. Té una afecció boja per la música, tiene una afición loca por la música. 13 fig loco -ca. Estar boig de satisfacció, estar loco de satisfacción. 14 tecnol [brúixola, roda [...]
|
72.
TWVI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Índex de vegetació que millora alguns aspectes del PVI i del SAVI a partir d'estudiar la complexitat de la línia de base del sòl, sobretot quan la distància D entre un píxel de sòl sense vegetació a la línia de base del sòl és gran. Es calcula: TWVI = [(ρIRp − ρR [...]
|
73.
feble
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dèbil(esp. físicament) flac. L'esperit és prompte, però la carn és flaca. No t'enfilis en aquesta branca, que és flaca. afeblit decandit decaigut abatut(->) inconsistent(cosa) adinàmic(mot savi) prim. Un vi prim, un brou prim. Prim de salut, de butxaca. tènue(fig.) [...]
|
74.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hospital. paroxíton, mot pla. proparoxíton, mot esdrúixol. arcaisme, mot desusat. neologisme, mot de formació nova. tecnicisme, mot tècnic. mot savi, mot manllevat al llatí o al grec. homònim, dit de dos o més mots que es pronuncien igual. "Massa" i "maça" són mots [...]
|
75.
malo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vale malo conocido que bueno por conocer val més boig conegut que savi per conèixer. 16 nada malo [irónico] gens malament, malament del tot. No sería nada malo que te pagasen el viaje, no estaria gens malament que et paguessin el viatge. 17 ponerse malo posar-se malalt, emmalaltir-se. 18 por las malas [...]
|
76.
aptitud
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
És un geni de l'arquitectura. do. Aquest home té un do per a la música. facilitat. Té una gran facilitat per a dibuixar. capacitat. És una dona de molta capacitat. facultats(en pl.) estofa. Té tota l'estofa d'un savi. Cp. idoneïtat, habilitat [...]
|
77.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps] de, por. Hi anàrem de nit, fuimos por la noche. 8 [manera] de. De genollons, de rodillas. De bat a bat, de par en par. El qualificaven de savi, lo calificaban de sabio. 9 [causa, motiu] de. Plorar de vergonya, llorar de vergüenza. 10 [seguit d'un adj] [causa, motiu] de tan, de... que está. El [...]
|
78.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cotó, estas cortinas son de algodón. 29 ésser de [pertànyer] ser de. Aquest cotxe és del meu pare, este coche es de mi padre. 30 ésser de [ser propi de] ser de, ser propio de. Aquestes paraules són d'home savi, estas palabras son de hombre sabio. 31 ésser de massa (o ésser sobrer) [sobrar] estar de más [...]
|
79.
ser 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
meu pare. 39 ser de ésser de, ésser propi de. Es de hombre sabio, és d'home savi. 40 ser de ésser-ne de. Fíjate cómo es de listo, fixa't que n'és (o si n'és), de llest. 41 ser de [deber] caldre. Es de creer, cal creure-ho. Es de creer que, cal creure que. 42 ser de fer-se'n, deure-se'n haver fer. ¿Qué [...]
|
80.
imitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer, imitar algú en la seva manera d'ésser. Fer el ric. Fer el savi. Fer el generós. mimar, imitar algú o alguna cosa, especialment en els gests, etc. contrafer, imitar il·lícitament l'obra d'altri; imitar fraudulentament un objecte, esp. xecs, bitllets de banc, signatures, etc. falsificar [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |