91.
atac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 El fet i el resultat d'atacar. escomesao escometiment contraatac escalada, atac final, quasi definitiu. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. agressió, atac no provocat. assalt, salto assaltament, atac brusc d'una fortalesa, nau, etc., per apoderar-se'n. Donar l'assalt. Prendre per [...]
|
92.
força
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fuerza. Té molta força, tiene mucha fuerza. 2 fig fuerza, vigor m. Un estil ple de força, un estilo lleno de fuerza. 3 constr [fortalesa, part fortificada] fuerza. 4 dr fuerza. Força de llei, fuerza de ley. 5 fís fuerza. Força centrífuga, fuerza centrífuga. 6 mil fuerza. Força de xoc, fuerza [...]
f 1 fuerza. Té molta força, tiene mucha fuerza. 2 fig fuerza, vigor m. Un estil ple de força, un estilo lleno de fuerza. 3 constr [fortalesa, part fortificada] fuerza. 4 dr fuerza. Força de llei, fuerza de ley. 5 fís fuerza. Força centrífuga, fuerza centrífuga. 6 mil fuerza. Força de xoc, fuerza de choque. Forces aèries, armades, fuerzas aéreas, armadas. 7 pl fuerzas. Es fa gran i perd les forces, se hace mayor y pierde las fuerzas. 8 a força de a fuerza de, a base de. A força d'insistir, a fuerza de insistir. 9 a força de treball a fuerza de trabajo. 10 amb totes les forces [treballar, etc] con todas las fuerzas. 11 fer força hacer fuerza. 12 força animal fuerza animal (o de sangre). 13 força bruta fuerza bruta. 14 força major fuerza mayor. 15 força pública fuerza pública. 16 forces vives fuerzas vivas. 17 la força del costum la fuerza de la costumbre. 18 mesurar les pròpies forces fig medir las propias fuerzas. 19 per força [contra voluntat] a la (o por) fuerza. El fan menjar per força, le hacen comer a la fuerza. 20 per força [necessàriament] por (o a la) fuerza. Per força t'ha d'agradar, por fuerza tiene que gustarte. 21 per força [arrossegant] a la fuerza (o a rastras). El porten per força a cal metge, le llevan a rastras al médico. 22 per força els pengen (o van a galeres) a la fuerza ahorcan. 23 recobrar les forces recobrar las fuerzas. 24 si us plau per força por las buenas o por las malas, de buena o mala gana, quieras que no. adj 25 [inv] [bastant] bastante. Té força propietats, tiene bastantes propiedades. 26 [molt] mucho -cha. Tinc força ganes d'anar-hi, tengo muchas ganas de ir. adv 27 [bastant] bastante. Ens coneixem força, nos conocemos bastante. 28 [molt] muy. Treballa força bé, trabaja muy bien. 29 [molt] mucho. La pel·lícula m'ha agradat força, la película me ha gustado mucho. |
93.
toma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción y efecto] presa. Toma de contacto, presa de contacte. 2 [conquista] presa. La toma de una fortaleza, la presa d'una fortalesa. 3 [medicamentos] presa, dosi. En tres tomas, en tres preses. 4 [de agua, de aire] presa. 5 [de rapé] polsada. 6 [enchufe] presa [de corrent] dolla. 7 radiotèc [...]
|
94.
resistència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Poder de resistir. endurança, resistència per a suportar un esforç físic o moral. fortalesa fermesa fibra(fig.) corretja(fig.), resistència per a aguantar burles, etc. Tenir (molta) corretja. aguant. L'aguant del malalt ens admirà a tots. 2 obstacle, oposició. contrast. Fer (o posar [...]
|
95.
chavacano
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.La colonització [...]
|
96.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que agita la terra, l'aigua, l'aire. Lluitar contra els elements. virtut. Aquest medicament ha perdut tota la virtut, perquè s'ha esbravat. ímpetu, força amb què es mou un ésser viu. 2 Força moral. fortalesa(->) fortitud fermesa 3 Vigor natural d'una persona o d'un animal. braó, força [...]
|
97.
Sant Cebrià de Rosselló
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Sant Cebrià de Rosselló nucli Saint-Cyprien altr niques del costat més oriental dels Pirineus. Cal recordar també que la mateixa denominació és errò- nia perquè Salses és fonamentalment una fortalesa o un fort militar i no un castell amb possible re- sidència senyorial. Veg. els casos similars d [...]
|
98.
Salses
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Salses nucli Salses-le-Château 7 Agulla Grossa, l' hidr. L'Agulla Grossa 7. El complement de lloc «le Château» (que la retolació en català posa «del Castell»), afegit re- centment, només correspon a una apel·lació d'atractiu turístic per a la famosa fortalesa de Salses, que guardava el pas d [...]
|
99.
fortificació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp. contraatacs, línies fortificades que els assetjats oposen als atacs dels assetjants. vall(m.) o fossat, excavació defensiva al voltant d'una fortalesa. trinxera, vall estret que serveix per a protegir-se els soldats. escarpa [...]
|