91.
atac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 El fet i el resultat d'atacar. escomesao escometiment contraatac escalada, atac final, quasi definitiu. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. agressió, atac no provocat. assalt, salto assaltament, atac brusc d'una fortalesa, nau, etc., per apoderar-se'n. Donar l'assalt. Prendre per [...]
|
92.
força
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fuerza. Té molta força, tiene mucha fuerza. 2 fig fuerza, vigor m. Un estil ple de força, un estilo lleno de fuerza. 3 constr [fortalesa, part fortificada] fuerza. 4 dr fuerza. Força de llei, fuerza de ley. 5 fís fuerza. Força centrífuga, fuerza centrífuga. 6 mil fuerza. Força de xoc, fuerza [...]
|
93.
toma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción y efecto] presa. Toma de contacto, presa de contacte. 2 [conquista] presa. La toma de una fortaleza, la presa d'una fortalesa. 3 [medicamentos] presa, dosi. En tres tomas, en tres preses. 4 [de agua, de aire] presa. 5 [de rapé] polsada. 6 [enchufe] presa [de corrent] dolla. 7 radiotèc [...]
|
94.
resistència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Poder de resistir. endurança, resistència per a suportar un esforç físic o moral. fortalesa fermesa fibra(fig.) corretja(fig.), resistència per a aguantar burles, etc. Tenir (molta) corretja. aguant. L'aguant del malalt ens admirà a tots. 2 obstacle, oposició. contrast. Fer (o posar [...]
|
95.
chavacano
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.La colonització [...]
|
96.
força
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que agita la terra, l'aigua, l'aire. Lluitar contra els elements. virtut. Aquest medicament ha perdut tota la virtut, perquè s'ha esbravat. ímpetu, força amb què es mou un ésser viu. 2 Força moral. fortalesa(->) fortitud fermesa 3 Vigor natural d'una persona o d'un animal. braó, força [...]
|
97.
Sant Cebrià de Rosselló
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Sant Cebrià de Rosselló nucli Saint-Cyprien altr niques del costat més oriental dels Pirineus. Cal recordar també que la mateixa denominació és errò- nia perquè Salses és fonamentalment una fortalesa o un fort militar i no un castell amb possible re- sidència senyorial. Veg. els casos similars d [...]
|
98.
Salses
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
Salses nucli Salses-le-Château 7 Agulla Grossa, l' hidr. L'Agulla Grossa 7. El complement de lloc «le Château» (que la retolació en català posa «del Castell»), afegit re- centment, només correspon a una apel·lació d'atractiu turístic per a la famosa fortalesa de Salses, que guardava el pas d [...]
|
99.
fortificació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp. contraatacs, línies fortificades que els assetjats oposen als atacs dels assetjants. vall(m.) o fossat, excavació defensiva al voltant d'una fortalesa. trinxera, vall estret que serveix per a protegir-se els soldats. escarpa [...]
1 Acció de fortificar. → enfortiment. 2 Obra o conjunt d'obres dreçades per defensar una plaça o una posició. obres de defensa o simpl. defensa. Les defenses d'un castell. contradefensa, obra de defensa que en defensa una altra. propugnacle (lit.), obra de defensa, en general. glacis, en una fortificació, terreny en pendent que baixa des del camí cobert fins al camp. contraatacs, línies fortificades que els assetjats oposen als atacs dels assetjants. vall (m.) o fossat, excavació defensiva al voltant d'una fortalesa. trinxera, vall estret que serveix per a protegir-se els soldats. escarpa, talús que hom dona a una muralla. contraescarpa, talús de vall, oposat a l'escarpa de la muralla. caponera, galeria construïda en el vall per impedir-ne el pas amb un foc de flanc. albacar, recinte murallat en la part exterior de les antigues fortificacions. barbacana, obra exterior de defensa, davant la muralla, per a defensa dels valls i de les portes. bateria, parapet on està emplaçada l'artilleria en una fortificació. avantmuralla, fortificació que serveix de defensa a la muralla, posada davant d'aquesta. baluard o bastió, construcció de forma escairada en els angles d'un recinte emmurallat. tenalla, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants. cortina, tros de muralla entre dos baluards. front, íd. contraguàrdia, obra exterior en angle, construïda davant un baluard per cobrir-ne els flancs. circumval·lació, fortificació de signe negatiu, adreçada als assetjats. acròpoli o acròpolis, part alta de la ciutat que servia com a lloc de defensa. reducte, fortificació campal, petita, completament tancada. Cp. merlet, parapet, tronera o canonera, espitllera (→) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |