Resultats de la cerca frase exacta: 13
|
1.
traure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. treure. [...]
|
|
2.
traure
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
|
3.
traure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Servidor encarregat de colpejar la pilota amb força per fer-la arribar al camp contrari, en les modalitats de llargues i raspall, o per fer-la impactar contra el frontis, en frontó valencià. [...]
|
|
4.
traure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Servir colpejant la pilota amb força per fer-la arribar al camp contrari, en les modalitats de llargues i raspall, o per fer-la impactar contra el frontis, en frontó valencià. [...]
|
|
5.
traure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: tret -a] v tr → treure [...]
|
|
6.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fer sortir portar fora de lloc extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar). arrencaro arrancar. Arrencar un queixal. retirar. Retirar els diners del banc. llevar(->) sostreureo sostraure, treure part d'una cosa [...]
1 fer sortir portar fora de lloc extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar). arrencar o arrancar. Arrencar un queixal. retirar. Retirar els diners del banc. llevar (→) sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit. tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou. bombar, treure amb una bomba. evacuar, treure d'un lloc. gitar o llançar aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral. deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté. eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca. desplaçar, treure una cosa del seu lloc. tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades? expulsar, treure algú d'un lloc. fer fora expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos. excretar, íd. ejacular o ejectar, íd. foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió. desallotjar. Desallotjar la gent de la sala. pouar o poar, treure, també fig. desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar (→) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc. 2 Treure'n: → aconseguir. reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit. 3 Treure's del davant o del damunt: desfardar-se, treure's la roba que fa nosa. esbatre (en sentit propi i fig.) espolsar-se (fig.) enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge) enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
7.
traure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
treure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
línia del traure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Línia de quinze corresponent a l'extrem del traure. [...]
|
|
9.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
|
|
10.
treure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tots els altres són uns brètols. Obtenir (quelcom) d'algú o d'alguna cosa. Treure diners d'algú amb amenaces, amb precs. He llogat la casa i en trauré una bona quantitat al mes. Li he parlat, però no li he pogut treure el que li va dir en Pere. És inútil que el [...]
|
1 fer sortir
portar fora de lloc
extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar).
arrencar o arrancar. Arrencar un queixal.
retirar. Retirar els diners del banc.
llevar (→)
sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit.
tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou.
bombar, treure amb una bomba.
evacuar, treure d'un lloc.
gitar o llançar
aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral.
deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté.
eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca.
desplaçar, treure una cosa del seu lloc.
tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades?
expulsar, treure algú d'un lloc.
fer fora
expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos.
excretar, íd.
ejacular o ejectar, íd.
foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió.
desallotjar. Desallotjar la gent de la sala.
pouar o poar, treure, també fig.
desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis.
despatxar (→)
excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc.
enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat.
exclaustrar, treure algú del convent.
arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI).
Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar.
Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc.
2 Treure'n: → aconseguir.
reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit.
3 Treure's del davant o del damunt:
desfardar-se, treure's la roba que fa nosa.
esbatre (en sentit propi i fig.)
espolsar-se (fig.)
enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge)
enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana