1 v. tr.
donar (→)
abandonar (→)
alienar
deferir, cedir quelcom per condescendència.
deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga.
transferir
apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp.
renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar una herència.
endossar (un document de crèdit fent-ho constar al dors). Endossar una lletra.
traspassar (un dret, el domini d'una cosa)
deixar en poder (d'algú)
2 v. intr. Cessar de resistir a la voluntat d'altri.
abandonar-se
donar-se. Veig que tens raó: em dono.
capitular
conformar-se
sucumbir, cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més. Sucumbir a la temptació.
ajeure's, cedir a la voluntat d'altri.
sotmetre's
transigir
fluixejar, mostrar-se fluix, començar a cedir.
amollar. Al principi sembla inexorable, però després amolla.
contemporitzar, cedir per motius pràctics, exteriorment, sense capitular interiorment.
desentestar-se
desentossudir-se
amainar (o baixar) veles
afluixar la corda
doblegar-se
aplanar-se a fer (una cosa)
retre's o rendir-se
deferir, cedir per condescendència
sotmetre's
inclinar-se. A la fi, s'inclinà davant la sentència del tribunal.
obeir, cedir alguna cosa a l'impuls o a l'acció de quelcom. La barca no obeïa el timó.
batre's en retirada
Ant. Resistir. Tenir algú a ratlla.
3 escagassar-se, cedir, un mur, una pilastra, etc.
aclofar-se, íd.
aclucar-se (un pont, un arc, una teulada, etc.)
4 → disminuir.
5 Fer cedir: Forçar. Flectir (lit.).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
