Petit felí propi dels boscos de l'Amèrica Central i del Sud, que fa entre 50 i 80 cm de llarg i entre 2,6 i 4 kg de pes, de color groguenc o vermellós amb taques i franges negres, els ulls grossos i la cua llarga. [...]
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, l'una més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'altra més petita, gairebé plana i de color marronós, que viu en fons sorrencs. [...]
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, l'una més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'altra més petita i gairebé plana, de color marronós, que viu en fons sorrencs del nord-est de l'Atlàntic. [...]
Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de cos prim i cilíndric, ulls grossos i mandíbula prominent, amb el mentó proveït de barbes curtes i amb dues aletes dorsals i una aleta anal, que viu en aigües de l'Atlàntic i del Mediterrani. [...]
Peix de l'ordre dels quimeriformes, de la família dels rinoquimèrids, de color marró fosc o negre, amb el musell cartilaginós i molt llarg i prim, una espina verinosa a la primera aleta dorsal i l'aleta caudal lanceolada i acabada en un filament llarg, que viu entre els 200 i els 2.600 m de [...]
Peix de la família dels mictòfids, de cos boterut i ulls grans, que pot viure en aigües oceàniques a fondàries diverses i que en els mascles, i sovint, en les femelles, presenta glàndules lluminoses supracaudals i infracaudals. [...]
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 40 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat i de color marró o rosat, amb els ulls al costat dret, amb les aletes dorsal i anal fosques i orlades de blanc i amb un centenar d'escates a la línia lateral, amb la [...]