1 v. intr. perdre el color mudar de color esblaimar-se tornar-se blanc (o groc) esblanqueir-se tornar-se groc com la cera tornar-se blanc com la paret (o més blanc que la paret) esgrogueir-se descolorir-se, es diu esp. dels llavis. traspostar-se posar-se lívid(hiperb.) trasmudar-se trencar-se- [...]

empal·lidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

descolorir-se, empal·lidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 canviar. 2 (immutar-sepron.). Sentir una commoció que es manifesta en el semblant, en el posat, etc. torbar-se alterar-se contorbar-se commoure's desconcertar-se emocionar-se traspostar-se empal·lidir Ant. Prendre-s'ho a la fresca. Restar impertèrrit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

descolorir-se, empal·lidir. Ant. Pujar de color, de to. Acolorir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 blanquejar, fer tornar blancs els teixits o filats. empal·lidir, fer tornar pàl·lid. aclarir, rebaixar el color d'una cosa. 2 (descolorir-seo descolorar-sepron.) deixar. Aquesta roba no deixa gens. esgrogueir-se esblaimar-se esblanqueir-se perdre. Aquesta roba perd en rentar-la. Manuel [...]

1 Cp. transmutar. L'ètim de tots dos mots és el mateix, trasmudar és la forma popular i transmutar la forma erudita canviar. transformar convertir. Convertir el plom en or. transsubstanciar(terme usat esp. en la teologia catòlica) alterar 2 empal·lidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]