FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió de l'escorça terrestre relativament estable que voreja una cadena de plegament i on es dipositen productes d'erosió de la cadena. En tectònica de plaques, la placa baixa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constituent microscòpic de l'acer i del ferro colat, format per una solució sòlida de carboni en ferro gamma i estable a alta temperatura i, fins i tot, a temperatura ambient en alguns aliatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma cíclica de la glucosa, amb un enllaç de glucòsid intramolecular, entre els àtoms de carboni 1 i 5, que dona un anell estable de sis baules que pot ésser considerat derivat del piran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sector molt extens de l'escorça de la Terra que s'ha mantingut estable durant les fases orogèniques, les quals, si més no, l'han trencat i han originat, així, el tipus de relleu germànic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral dimorf del sulfur d'argent, de fórmula Ag2S, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color gris plom amb lluïssor metàl·lica, mal·leable, estable a baixes temperatures i és mena d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersió estable d'un líquid que conté en suspensió partícules diminutes d'un altre líquid, com la llet els glòbuls de mantega. Substància química sensible a la llum amb què es recobreixen uniformement les pel·lícules, els papers [...]
