Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents:
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.
[...]
El verb tossir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
Present de subjuntiu
tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu [...]
El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb ajupir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
ajupo, ajups, ajup, ajupim, ajupiu, ajupen
Present de subjuntiu
ajupi, ajupis, ajupi, ajupim, ajupiu, ajupin [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)
El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb brumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb brunzir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com cruixir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb bullir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
bullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen
Present de subjuntiu
bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin [...]
El verb collir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen
Present de subjuntiu
culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin [...]
El verb consumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)