Resultats de la cerca frase exacta: 184
|
181.
cop 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] golpe de efecto. 40 cop de vent racha de viento. 41 cop d'ull fig vistazo, ojeada, mirada, golpe de vista. Fem-hi un cop d'ull, echemos una ojeada. 42 cop franc esport golpe franco, tiro libre. 43 de cop (o de cop i volta, o de cop sobte) de golpe, de golpe y porrazo, de repente, de pronto, de sopetón [...]
1 clarós, que té certa claror. Un cel clarós. serè, es diu esp. del temps. Un dia serè. Un cel serè. lúcid → lluminós. límpid cristal·lí diàfan net Ant. Fosc. Entreclar: no clar del tot. 2 (Dit d'un so, d'una visió) distint nítid net Ant. Confús. Boirós. Esfumat. 3 (Dit d'un líquid) límpid pur Ant. Tèrbol. 4 prim. Un brou molt prim. Un vi primet. Aquesta xocolata desfeta és molt prima. fluid (→) esclarissat. Una roba esclarissada. Un bosc esclarissat. Ant. Espès. 5 → rar. 6 (Dit d'una idea, una expressió, etc.) net distint precís inequívoc entenedor transparent intel·ligible lúcid. Un raonament lúcid. límpid. Un estil límpid. lluminós. Una idea lluminosa. Cp. lògic (→), evident (→) Ant. Obscur. Confús. Boirós. 7 (Dit d'una persona que parla clarament) → franc. 8 (Dit d'un color) pàl·lid Ant. Fosc. 9 Clar i català: Clarament. (Sense) ambages (→). 10 Posar en clar una cosa: Aclarir. Esbrinar (→). 11 Ésser clar (un color): Clarejar. 12 Fer-se clar: Fer-se de dia. Clarejar (→). 13 Veure-hi clar: Ésser clarivident. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
182.
paso 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pas de vianants. 78 paso difícil fig [trance difícil] mal pas, moment difícil, mal moment. 79 paso doble mil [marcha] pas doble. 80 paso franco [libre] pas franc (o lliure). 81 paso lento, ligero, de carga, etc pas lent, lleuger, de càrrega, etc. 82 prohibido el paso prohibit el pas. 83 quitar una [...]
|
|
183.
augment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
engrossiment amplificació intensificació agreujament, augment d'un mal. redoblament recrudescència(d'un mal) extensió. Donar extensió a una indústria. exageració, augment fet més enllà de la mesura justa. puja, pujada, alçao elevació. La febre ara fa la puja. La puja del preu de l'or. L'alça del franc [...]
|
|
184.
Simbols. Principals grups de símbols. Unitats monetàries
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
GBP £, L~
Romania leu RON
Rússia ruble RUB P
Sèrbia dinar serbi RSD
Suècia corona sueca SEK
Suïssa franc suís CHF
Tunísia dinar tunisià TND
Turquia lira turca TRY
Txèquia corona txeca CZK
Ucraïna hrívnia UAH S
Xina iuan o renminbi CNY ¥
Zona euro euro EUR ¤
(*) Per a més informació, vegeu [...]
|
1 clarós, que té certa claror. Un cel clarós.
serè, es diu esp. del temps. Un dia serè. Un cel serè.
lúcid → lluminós.
límpid
cristal·lí
diàfan
net
Ant. Fosc. Entreclar: no clar del tot.
2 (Dit d'un so, d'una visió)
distint
nítid
net
Ant. Confús. Boirós. Esfumat.
3 (Dit d'un líquid)
límpid
pur
Ant. Tèrbol.
4 prim. Un brou molt prim. Un vi primet. Aquesta xocolata desfeta és molt prima.
fluid (→)
esclarissat. Una roba esclarissada. Un bosc esclarissat.
Ant. Espès.
5 → rar.
6 (Dit d'una idea, una expressió, etc.)
net
distint
precís
inequívoc
entenedor
transparent
intel·ligible
lúcid. Un raonament lúcid.
límpid. Un estil límpid.
lluminós. Una idea lluminosa.
Cp. lògic (→), evident (→)
Ant. Obscur. Confús. Boirós.
7 (Dit d'una persona que parla clarament) → franc.
8 (Dit d'un color)
pàl·lid
Ant. Fosc.
9 Clar i català: Clarament. (Sense) ambages (→).
10 Posar en clar una cosa: Aclarir. Esbrinar (→).
11 Ésser clar (un color): Clarejar.
12 Fer-se clar: Fer-se de dia. Clarejar (→).
13 Veure-hi clar: Ésser clarivident.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana