71.
vinca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Gènere de plantes herbàcies perennes (Vinca sp) de la família de les apocinàcies emprada per a usos medicinals. Dins del gènere hi trobem V. rosea, que conté els alcaloides vinblastina, vincristina, vindolina, etc.; V. minor, que conté l'alcaloide vincamina, d'acció antihipertensora amb tropisme ce [...]
|
72.
apagar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tapa't, bona nit viola. v pron 8 apagar-se. [...]
v tr 1 [el fuego, la luz] apagar. 2 [eclipsar] apagar, amagar. El sol apaga las estrellas, el sol apaga els estels. 3 [la cal] apagar, amarar. 4 [la sed] apagar. 5 [sonido] esmorteir, amortir, apagar. 6 fig apagar, apaivagar. Apagar la cólera, apagar la còlera. 7 apaga y vámonos fam bona nit i tapa't, bona nit viola. v pron 8 apagar-se. |
73.
Equivalències castellà - català. violador -a m i f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
violador -a m i f - violador -a m i f Persona que viola. [...]
|
74.
majúscules o minúscules amb parèntesis i cometes
Font
Fitxes de l'Optimot
de música clàssica més freqüent és el de corda. (Està format per dos violins, una viola i un violoncel.) F. J. Haydn va ser el gran desenvolupador del quartet de corda.
S'escriu igualment majúscula inicial en els fragments entre cometes després de punt o a inici de frase. Per exemple:
"Vine aquí", [...]
|
75.
nit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, bona nit sopar!, si os vais, ¡adiós cena!8 bona nit viola! (o bona nit i tapa't!) fam ¡apaga y vámonos!9 caure la nit [arribar la nit] caer (o cerrar) la noche. 10 com de la nit al dia fig i fam [gran diferència] como de la noche al día, como del día a la noche, como de lo blanco a lo negro. 11 de la [...]
|
76.
biotipologia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
la italiana de Giacinto Viola i Nicola Pende; aquesta darrera és basada en dades endocrinològiques, i classifica els individus en longilinis astènics i longilinis estènics; però potser la més coneguda, sobretot als països anglosaxons, és la de William H. Sheldon, que distribueix els subje [...]
|
77.
alto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
metros de alto, fa uns cinc metres d'alt. 21 [colina] altura f, altell. Los altos del Golán, les altures del Golan. 22 mús [voz] contralt. 23 mús [instrumento] viola f. 24 [parada] alto. Hizo un alto en el camino, va fer un alto en el camí. 25 amer [montón] pila f, munt. 26 alto el fuego alto el foc, fi [...]
|
78.
garrí amb patates violeta i cítrics
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|