51.
ràpid
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 veloç rabent fuento furientCp. impetuós ivaçós(ant.) lleuger. Tan gros com és, quan corre és molt lleuger. vertiginós, dit d'una velocitat, d'un moviment. galopant(fig.). Una tisi galopant. alíger 2 Que es mou o obra molt de pressa. prest cuitat. Amb passos cuitats. prompte, ràpid a obrar [...]
|
52.
resistència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) contrast a una cosa, fer-hi resistència. obstrucció 3 (En mecànica) fricció, resistència al moviment entre dues superfícies en contacte (fricció externa) o entre les partícules d'una substància (fricció interior). renitència, resistència a la pressió. inèrcia resistivitat, resistència elèctrica [...]
|
53.
confusió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. poti-poti, desgavell, desori. borboll(fig.), tumult, confusió. barreig, barreja, confusió. rebull, confusió d'una multitud que es baralla o combat, que s'empeny. ésser un mercat de Calaf, nom que hom dona a un lloc on hi ha gran confusió o moviment de gent. (Alc.) una olla de grills una olla de [...]
|
54.
centre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mig(m.). Érem al mig de la plaça. nucli. El nucli urbà. cor(fig.). Ara som al cor mateix de la vila. ronyó(fig.). Vivia al ronyó de Barcelona. melic(fig.). Jerusalem és el melic de la terra habitable (text de l'any 1413, citat per Alc.). 2 epicentre, centre d'un moviment sísmic. baricentre [...]
|
55.
aire
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fig.). atmosfera, porció d'aire continguda en un local. Al cafè hi havia una atmosfera irrespirable. baf, aire expirat per una persona o aire viciat d'un lloc reclòs. buf, aire que hom fa bufant. vent(->), aire posat naturalment o artificialment en moviment. Es feia vent amb un diari [...]
|
56.
transportar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, transportar les garbes del camp a l'era. Després de balejar l'era, garbejarem. 2 (En música) transposar 3 Un moviment de l'ànim posar fora de si algú. Cp. exaltar, entusiasmar, extasiar, arravatar-se, emportar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
57.
corrent 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corrent principal. veta, corrent d'aigua prim. Una veta d'aigua subterrània. correntia, corrent d'aigua, esp. de les aigües del mar. llimerol, corrent marí superficial. revessao revessia, corrent marí que va en una altra direcció que el principal. xurria, moviment de retrocés de l'aigua, sia a la [...]
|
58.
aturar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Impedir de continuar un moviment. parar deturar detenir retenir. No els deixeu marxar massa aviat: reteniu-los fins al vespre. immobilitzar paralitzar blocaro bloquejar, impedir tot moviment d'un mecanisme o d'un vehicle tensant els frens o introduint una peça en el mecanisme [...]
|
59.
boca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 gola, la boca de certs animals. La gola del lleó. Fosc com la gola del llop. boca de rap(o de drac), es diu d'una boca molt gran. rictus, obertura de la boca; esp. posició i moviment dels llavis. Mostrava les dents amb un rictus irònic. bec, boca dels ocells. S'usa fam. en certes expressions [...]
|
60.
núvol
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deixa passar el sol amb intermitències. mànegao tromba, núvol en forma d'embut, animat d'un moviment giratori. fibló, íd. Els núvols, segons llur altura i forma es classifiquen en alts (cirrus, cirrocúmulo cirrocúmulusi cirroestrato cirroestratus), mitjans (altocúmulo altocúmulus [...]
1 m. nuu (poèt.) boirat nuvolat nuvolada (→) broma nigul bromall, fragment d'un núvol. bromalló, núvol petit. embromat castell o castellera, acumulament de núvols. capell, núvol que es posa al cim d'una muntanya. cell o cella, núvol prim, allargassat. brufada, núvols que es formen al cim de les muntanyes i es desfan en aigua o pedra. desfila, núvol de forma esfilagarsada. escabellat, íd. llisó, núvol petit després d'una nuvolada. cap de núvol, núvol afilat. carregament, acumulació de núvols de tempestat. cabassets, núvols formats de petites capes blanques. llegany, núvol prim que deixa passar el sol amb intermitències. mànega o tromba, núvol en forma d'embut, animat d'un moviment giratori. fibló, íd. Els núvols, segons llur altura i forma es classifiquen en alts (cirrus, cirrocúmul o cirrocúmulus i cirroestrat o cirroestratus), mitjans (altocúmul o altocúmulus, altoestrat o altoestratus i estratocúmul o estratocúmulus) i baixos (nimbe o nimbus, nimboestrat o nimboestratus, estratocúmul, estrat o estratus, cúmul o cúmulus i cumulonimbe o cumulonimbus). 2 llagostada, núvol de llagostes. 3 adj. → ennuvolat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |