131.
garlopa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de tall afinat, del grup dels ribots, grossa, amb un agafador per a la mà, per a obrar, planejar i adreçar la fusta. [...]
|
132.
piconar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afermar (una capa de terra, de grava, etc.), amb el picó, amb la piconadora o amb una altra eina o màquina a propòsit. [...]
|
133.
remolinador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina consistent en una peça rectangular amb una ansa fixada a una de les seves cares, emprada per a escampar i igualar l'arrebossat. [...]
|
134.
talla-rajoles
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de tall proveïda d'un punxó acerat que ratlla la superfície d'una rajola i en facilita la fractura per la línia marcada. [...]
|
135.
bornador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de boter que serveix per a fer forats i consisteix en una serra tubular en què va endollat un mànec en forma de T. [...]
|
136.
gúbia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de tall afinat, del grup dels enformadors, amb fulla d'acer de secció corbada, de diverses formes i mides, i amb mànec de fusta. [...]
|
137.
rasclet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rascle petit. Aixa petita que s'empra per a toscar el suro. Eina d'escloper que serveix per a rebaixar interiorment l'esclop. Picardona. Rascletó. [...]
|
138.
tràmec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de pagès, emmanegada, el ferro de la qual té dues pues a l'un costat de l'ull i un crestall a l'altre. [...]
tràmec
m. [LC] [AGA] Eina de pagès, emmanegada, el ferro de la qual té dues pues a l'un costat de l'ull i un crestall a l'altre. |
139.
xarrió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mecanisme del torn que té un moviment de translació al llarg de la màquina i serveix per a subjectar l'eina amb què es treballa. [...]
|
140.
contrafulla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Làmina que hom aplica a la fulla d'un instrument tallant, d'un rascador, etc., per donar-li rigidesa. Peça de ferro que, aplicada a la fulla d'un ribot, d'una garlopa o d'una altra eina d'aquest grup, evita la formació d'estelles en la fusta que hom treballa, doblega els encenalls i [...]
|