FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que explica la interacció entre les diverses substàncies, i especialment entre l'ànima i el cos, per l'acció de Déu, única causa real, que actua amb ocasió de les causes ocasionals. Teoria de les causes ocasionals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del rosari, composta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria. Gra més gros o senyalat, que separa els grups de deu grans petits en els rosaris que van repartits d'aquesta forma, o desena dels grans petits en aquests mateixos rosaris. [...]