absolver v tr - absoldre v tr Un jutge o un tribunal, considerar innocent algú perquè no se n'ha provat la culpabilitat. CA: Absoldre un reu. L'acusada va ser absolta. [...]

absolución f - absolució f Acció d'absoldre; acabament d'un procés amb un pronunciament que eximeix la persona demandada o acusada; resolució judicial en què es decideix la no-actuació de la pretensió punitiva. CA: El jutge va determinar l'absolució de l'acusat. [...]

del meu representat contra _________________________, comparec i proposo els mitjans de prova següents: 1. CONFESSIÓ EN JUDICI de la part demandada, que haurà de comparèixer el dia i a l'hora que s'assenyalin per absoldre, sota jurament indecisori, les posicions que formularé i que siguin declarades [...]

218 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que les sentències han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb les altres pretensions de les parts deduïdes oportunament en el plet, han de fer les declaracions que aquestes exigeixin, condemnar o absoldre la part demandada i decidir [...]