dins

1 prep. [LC] En combinació amb de o sola, expressa relacions que denoten:
a) Situació a l'interior d'un espai limitat. Dringar, les monedes, dins la butxaca. Conservar una joia dins un estoig. Viure dins d'un monestir. Les espècies més difoses dins un país. Penetrar, un medicament, dins de l'organisme. Ficar una carta dins un sobre. | per ext. Ocupar un lloc dins una junta. Educació musical dins l'escola. Recloure's dins el seu món interior. Diversitat de tendències dins un partit. Encendre's una llum dins la nit. Viure dins un ambient determinat. Actuar dins el sistema parlamentari. Una situació que es troba dins de la normalitat. Dins uns límits. Entrar dins una federació.
b) Ocurrència en un temps comprès entre el moment inicial i final d'un període de temps. En èpoques reculades dins l'edat mitjana.
c) Ocurrència no més enllà d'una durada, d'una distància, d'una quantitat determinada. Lliurar una cosa dins un termini convingut. Dins d'una dècada, la població haurà augmentat molt.
2 1 adv. [LC] En un punt interior d'un espai limitat. Què hi fas, aquí dins tancat? Allà dins hi ha molts diners. Fa més fred a dins que no a fora. Obrir una porta des de dins. Un objecte buit per dins. Obre la bossa i treu el pa de dins. Veure una cosa que passa al carrer de dins estant. Mirar dins des de la porta. Un cop dins no hem pogut sortir. Fica't dins. Els de fora i els de dins.
2 2 adv. [LC] per ext. Riure per dins. Anar-li, a algú, la processó per dins. Per dins és un tros de pa. El desig de viure que portem tots dins. Dur un record a dins.
3 m. [LC] Part interior d'una cosa. He netejat el dins de l'armari.