FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent d'aire que s'estableix al llarg d'una xemeneia i que fa que es renovi l'aire d'una llar, d'un fogar, etc. Aquesta xemeneia no té prou tiratge. En impremta, en litografia, etc., acció de tirar. Fer un tiratge de cinc mil exemplars. Conjunt d'exemplars tirats. tiratge a part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
protegits per murs de contenció, o amb prou estabilitat per raó del seu talús, que es construeix per obrir un camí, un canal, etc. Gavardina del tipus que usaven els militars en la Primera Guerra Mundial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aquell dia. d'ençà que Des que. D'ençà que és fora. fer-se ençà Acostar-se. Remei, fes-te ençà, que no et veig prou bé. ençà i enllà A un costat i a un altre. Mirar ençà i enllà. He perdut tot el dia anant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha pervingut al seu desenvolupament complet. Una llavor madura. Un préssec madur. Aquesta fruita encara no és prou madura per a menjar-ne. Després d'un madur examen, d'una madura deliberació. Que és ple de pus, a punt de rebentar. Un gra madur. Vell, gastat, a punt d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla. Or pur. Oli pur d'oliva. Una substància químicament pura. Vi pur. Un cavall de pura sang. Un aire pur. químicament pur D'un alt grau de puresa, s'aplica a la substància que conté impureses en una quantitat prou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'estona] Perdre'ls. Deixar córrer per sempre (un afer, una qüestió). Prou; hauríem de matar aquesta discussió. Matem-ho: no en parlem més. Extingir, anihilar. Matar el foc amb aigua. Aquesta ruixada matarà la pols. Matar la set, la gana. Apagar (la brillantor d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa que fa la roba. Bòfega que es forma a la fullola quan una aplacada no ha quedat prou correcta. Llufa1 1. Embriaguesa. Recipient per a contenir colors a l'oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan segle xix. Sac espermàtic de be, xopat d'aigua, que, posat com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, poder ésser continguda en una altra. La gent no cabia en aquella sala. Quants llibres hi cabran, en aquest armari? Una peça de vestir, ésser prou ampla perquè vagi bé a algú. Els pantalons de l'any passat ja no li cabien. no cabre algú a la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
favor nostre. Allò que concedim a algú per la nostra voluntat envers ell. Omplir algú de favors. Em va fer un favor que mai no li agrairé prou. Concedir algú alguna cosa com a favor, per favor. Certs favors no es fan. feu-me el favor de Forma polida de demanar alguna cosa [...]
