Resultats de la cerca frase exacta: 303
|
81.
caragol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que es fixa al banc ocasionalment per tal de prémer peces d'elaboració difícil. caragol d'estrènyer Eina per a prémer dues peces o dues parts d'un treball en procés d'encolada, per a subjectar peces o parts de l'objecte que es treballa, i també per a fixar damunt [...]
|
|
82.
pala
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
treure i traslladar els motlles tipogràfics un cop queden muntats. Peça de ferro situada al marge inferior de la platina d'una minerva que té la missió de subjectar el paper en el moment de la impressió. Element operatiu d'algunes excavadores, que consisteix en una peça [...]
pala
|
|
83.
Com es diu muñequera en català? / Es pot dir munyequera en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Esport
Una canellera és una peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell. S'anomena així, per exemple, la bena elàstica que utilitzen els esportistes per protegir-se aquesta articulació.
De manera semblant, per protegir el turmell es fa servir una turmellera [...]
|
|
84.
lligar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrènyer plegats (diferents objectes o parts d'un objecte) mitjançant una corda, un cordill, etc., perquè no es puguin separar. D'aquestes flors, en fas un ram i el lligues amb aquest cordill. Subjectar (algú o alguna cosa) en algun lloc mitjançant una corda, una cadena [...]
|
|
85.
Com es diu muñeca en català? / Es pot dir munyeca en català? / munyeca o canell?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'articulació que uneix la mà i el braç de les persones s'anomena canell. La forma munyeca és una mala adaptació del castellà muñeca.
La peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell, i específicament la bena elàstica que utilitzen els esportistes per [...]
|
|
86.
piercing / pírcing
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Imatge personal
pírcing D'acord amb el diccionari normatiu, la forma pírcing designa la tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, les mucoses o altres teixits corporals. Aquesta forma és resultat de l'adaptació a les normes ortogràfiques catalanes de la forma anglesa piercing [...]
|
|
87.
pírcing
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Imatge personal
Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, les mucoses o altres teixits corporals. [...]
|
|
88.
enquadernador de passador
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Treball
Peça metàl·lica, composta d'una làmina allargada amb dues tires flexibles, que s'utilitza per a subjectar fulls de paper en forma de quadern. [...]
|
|
89.
aplicador de pírcings | aplicadora de pírcings
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Imatge personal
Persona que coneix i duu a terme la tècnica de subjectar al cos joies o altres objectes travessant la pell, mucoses i altres teixits corporals. [...]
|
|
90.
agafada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Falta que consisteix a subjectar l'adversari amb un braç o amb tots dos per eludir-ne els atacs, o per refer-se després d'haver estat colpejat. [...]
|
pala
1 f. [IMF] [IMI] [IT] Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús al qual es destina.
2 1 f. [IMI] Fulla metàl·lica de diverses formes amb un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l'aixada, l'aixadell, l'arada moderna i la destral.
2 2 f. [IT] Peça de ferro que provoca l'aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l'escarabat.
2 3 f. [AF] En tip., planxa de metall del fons d'algunes galeres que permet treure i traslladar els motlles tipogràfics un cop queden muntats.
2 4 f. [AF] Peça de ferro situada al marge inferior de la platina d'una minerva que té la missió de subjectar el paper en el moment de la impressió.
3 1 f. [OP] Element operatiu d'algunes excavadores, que consisteix en una peça metàl·lica de grans dimensions la concavitat de la qual constitueix una mena de recipient.
3 2 [OP] pala carregadora Màquina destinada a carregar materials que consisteix bàsicament en un xassís automotor muntat damunt d'erugues o de pneumàtics i proveït, al davant, d'una pala articulada.
3 3 [OP] pala llevaneu Planxa metàl·lica de la part davantera d'una màquina llevaneu o posada al davant d'un camió o d'un tractor.
4 f. [LC] [JE] [SP] Estri, generalment de fusta, que té una part ampla i prima i una altra que forma mànec, amb què s'impel·leix la pilota, la bola, etc., en diversos jocs. Jugar a la paret i amb pala.
5 1 f. [LC] Part ampla i prima de diferents instruments. Un rem de pala ampla. La pala del timó.
5 2 f. [LC] [AGR] per ext. La pala d'una dent incisiva. Les pales d'una figuera de moro.
5 3 f. [EI] Element propulsiu d'una hèlix, d'una turbina, etc., que va fixat al nucli o cos central.
5 4 f. [LC] [ED] Part d'algunes peces de vestir que consisteix en una làmina que recorda la de la pala. Una gorra amb pala. La pala d'una xarretera. La pala d'una sabata.
5 5 f. [IMI] Base de metall on s'encasten les pedres precioses.
6 f. [GG] Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical.
7 f. [BO] En bot., tija plana, ampla i gruixuda.