FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure en error amb una falsa aparença. M'ha enganyat la vista: hauria jurat que eren més de deu. T'ha enganyat la semblança, el color, l'olor. Caure en error, judicar falsament. Els antics s'enganyaven creient la Terra immòbil. Induir a error amb artifici, perfídia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en complet desordre o en desconcert (un conjunt de coses o de persones). La mort del pare desgavellà la família. Caure en un complet desordre o en desconcert. Un poble no es desgavella si tothom està unit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos, degut a una causa exterior. Tots els qui anaven dins l'autobús van caure de la batzegada quan el conductor frenà sobtadament. Emoció forta, contratemps, etc., que trasbalsa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capoll 3 2. anar de corcoll Anar malament, sense control, cap al desastre. La pivot russa feia anar de corcoll la defensa nord-americana. Amb la crisi, alguns empresaris van de corcoll. de corcoll Topant d'esquena a terra. Caure de corcoll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectat de malaltia. Estar malalt. Malalt del pit, de l'estómac, del cor. Tenir l'estómac malalt. Una ànima malalta. Un cor malalt, torbat per una passió. caure malalt Posar-se malalt. Persona malalta. Els malalts del ronyó. malalt relinquit Malalt desnonat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la pols (d'alguna cosa), especialment amb els espolsadors. Espolsar els mobles d'una sala. Espolsar-se les sabates. Sacsejar (alguna cosa) per fer-ne caure allò que està adherit a la seva superfície, que en penja, etc. Espolsar un arbre fruiter per fer-ne caure la fruita. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en moviment. Els pesos que, en caure, mouen el rellotge. Els molins que el vent movia. No puc moure els braços: els tinc lligats. no moure un peu que no... [o no moure un peu sense que...] No fer res sense que... No et moguis d'aquí. Si et mous, no et podré retratar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de caure, de desfer-se, una construcció. Acabar la ruïna d'un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna. La ruïna d'un imperi, d'un país. Causar una llei la ruïna de la indústria nacional. Això ha estat la ruïna del seu crèdit. La cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda estreta de ferro que s'adapta a la peüngla d'un cavall, mul, etc., a la qual es fixa amb claus, i té per objecte protegir-la. Posar una ferradura. Caure a un cavall una ferradura. Un teatre en forma de ferradura. [...]
