, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard
Aquesta vocaldesuport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple:
Sense [...]
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
sigla amb unavocaldesuport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica [...]
orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò]
una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í]
una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]
[...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]
, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciacióde la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant devocal o h seguida devocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida devocal.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.3 i 11.2b) [...]
allargant el so de la m, per distingir-lo de les paraules que en presenten unade sola. Per exemple: summa fa referència a una 'recopilació' o una 'compilació', mentre que suma designa 'addició'.
[...]
Fitxa
7759/2Darrera versió: 24.04.2018
Títol
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots
'una hora' o 'un(a) hora'? (pronunciació)
Resposta
De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir una de les dues vocals.
1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.
En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.
2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:
Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].
En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple: la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à] hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è] queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò] una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í] una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]