, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard
Aquesta vocaldesuport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple:
Sense [...]
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
sigla amb unavocaldesuport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: aquest tipus de sigles es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant devocal o h seguida devocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida devocal.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.3 i 11.2b) [...]
, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciacióde la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
Fitxa
7987/2Darrera versió: 28.01.2021
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
Fitxa
7987/2Darrera versió: 28.01.2021
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).