1.
comptar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [numerar] contar. Comptar per parells, per dotzenes, contar por pares, por docenas. 2 [incloure] contar. Et compto entre els convidats, te cuento entre los invitados. 3 [imputar] achacar, imputar. Li compten la responsabilitat de l'accident, le achacan la responsabilidad del accidente. 4 [...]
|
2.
recomptar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [tornar a comptar] recontar. [...]
|
3.
refiar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [comptar amb] confiar intr, fiar intr, contar con. Refiar-se de, confiar en, fiar en. No me'n refio, no confío en él (o en ello). Ens en podrem refiar, de tu?, ¿podremos contar contigo? [...]
|
4.
rajoler
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 ladrillero -ra. 2 comptar com un rajoler [exagerar els comptes] echar por arrobas, hinchar (o inflar) las cifras. [...]
|
5.
biga
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 constr viga. 2 hist [carro] biga. 3 [d'una premsa de lliura] viga. 4 biga carenera constr parhilera, cumbrera, hilera. 5 biga de gelosia constr viga de celosía. 6 biga de l'esquena anat [columna vertebral] espina dorsal, espinazo, columna vertebral. 7 biga mestra constr viga maestra. 8 comptar [...]
|
6.
compte
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cuenta). Fes compte d'acabar a començament d'any, haz la cuenta de terminar a primeros de año. 27 fer compte de [comptar amb algú] contar con. Puc fer compte de tu, demà?, ¿puedo contar contigo, mañana?28 fer comptes hacer sus cuentas. 29 fer el compte a algú [donar-li comiat] ajustar la cuenta a alguien [...]
|
7.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). |
8.
un
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, unos cuantos. Uns quants dies després, unos días después. adj i m 10 uno -na. Comptar d'un a cent, contar de uno a cien. pron 11 uno -na. Aquest és un d'ells, este es uno de ellos. És una de molt antipàtica, es una muy antipática. Sempre hi ha baralles entre uns i altres, siempre hay peleas entre unos [...]
|
9.
donar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] dar una cosa por. Ho dono per correcte, per vàlid, lo doy por correcto, por válido. 46 donar quelcom a menjar (o a beure, o a tastar) dar algo de comer (o de beber, o a probar). 47 donar sense comptar [ésser esplèndid] dar sin tino (o sin duelo), ser espléndido. 48 ésser donat [ésser permès] ser dado [...]
|