Resultats de la cerca frase exacta: 73
Diccionari castellà-català
|
71.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
donar. Dar una capa de pintura, donar una capa de pintura. 19 donar. Dar cuerpo a, donar cos a. 20 [un beso, un abrazo] fer. Dar un abrazo, fer una abraçada. 21 [prisa] donar. 22 obrir, encendre. Da la luz, obre el llum. No des el gas, no encenguis el gas. 23 [atribuir] donar, atribuir. Dar [...]
|
|
72.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cap boig (o calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd). 32 cabeza de hierro p fr testarrut, tossut, caparrut. 33 cabeza de muerto gràf cap de mort. 34 cabeza de olla p fr [del caldo] capa de greix. 35 cabeza de partido cap de partit. 36 cabeza de perro bot [...]
f 1 anat cap m, testa. 2 anat [cráneo] cap m. Se dio en la cabeza, es va clavar un cop al cap. 3 [individuo] cap m. Diez euros por cabeza, deu euros per cap. 4 [res] cap m. Cabeza de ganado, cap de bestiar. 5 [inteligencia] cap m. Tener cabeza, tenir cap. 6 [mente] cap m. 7 [vida] cap m. Pedir la cabeza de alguien, demanar el cap d'algú. 8 [capital] cap m. Cabeza de comarca, cap de comarca. 9 [busto] bust m. 10 [de un puente] cap m. 11 [punta, extremo] cap m. La cabeza del martillo, el cap del martell. 12 [de clavo] cabota. 13 [de una viga] cap m. 14 [de las flores] cabota. 15 [parte principal de una máquina] capçal m. 16 [de una campana] capçal m, tremuja. 17 geog [de una montaña] cap m, cim m. 18 [origen] cap m. 19 agachar la cabeza abaixar (o acotar) el cap. 20 a la cabeza [de una lista, una clasificación, etc] al capdamunt. 21 a la cabeza [de una manifestación, de una procesión, etc] al capdavant, al front, davant. 22 alzar cabeza (o la cabeza) [reanimarse] alçar (o aixecar) el cap. 23 andar de cabeza anar de cul (o de bòlit). 24 andar mal de la cabeza estar malament del cap. 25 bajar (o doblar) la cabeza abaixar (o acotar) el cap. 26 cabeza abajo cap per avall. 27 cabeza a pájaros (o llena de pájaros, o destornillada) cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o sense cervell, o verd). 28 cabeza arriba cap per amunt. 29 cabeza atómica tecnol cap atòmic. 30 cabeza de ajo (o de ajos) bot cabeça d'alls. 31 cabeza de chorlito cap boig (o calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd). 32 cabeza de hierro p fr testarrut, tossut, caparrut. 33 cabeza de muerto gràf cap de mort. 34 cabeza de olla p fr [del caldo] capa de greix. 35 cabeza de partido cap de partit. 36 cabeza de perro bot [celidonia menor] galassa, herba de moreres. 37 cabeza de playa, de puente mil cap de platja, de pont. 38 cabeza de turco cap de turc. 39 cabeza dura [torpe] cap buit (o d'ase, o de carbassa). 40 cabeza dura [obstinado] testarrut, tossut, caparrut. 41 cabeza loca caparró, capet. 42 cabeza torcida p fr [hipócrita] gata maula, nyeu-nyeu, mosca balba. 43 cabeza vacía (o hueca, o llena de viento) cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd). 44 calentarle a alguien la cabeza [contarle cosas] omplir el cap a algú, posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) a algú. 45 fig [ilusionar] inflar el cap a algú. 46 calentarse la cabeza escalfar-se el cap. 47 cargarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat). 48 con la cabeza alta (o erguida, o levantada) amb el cap ben alt. 49 con la cabeza baja amb el cap baix (o cot, o jup). 50 conservar la cabeza fig no perdre el cap. 51 cortar la cabeza tallar (o llevar) el cap. 52 dar a alguien en la cabeza fig [hacer rabiar] fer la guitza (o la tinyeta, o la punyeta) a algú. 53 dar de cabeza en el suelo caure de cap. 54 darle a uno dolores de cabeza fig inflar el cap. 55 darle a uno vueltas la cabeza rodar-li el cap a algú. 56 darse con la cabeza (o de cabeza) contra la pared fig estirar-se els cabells, rosegar-se (o mossegar-se) els punys. 57 darse de cabeza fig [tener un contratiempo] estavellar-se. 58 dar vueltas la cabeza rodar el cap. 59 de cabeza [con la cabeza por delante] de cap. 60 de cabeza [sin vacilar] a ulls clucs. 61 de cabeza p fr [de memoria] de cor, de memòria. Aprender de cabeza, aprendre de cor. 62 de gran cabeza fig de molt talent. 63 echar de cabeza agr capficar, clotar, murgonar. 64 embotarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat). 65 en cabeza al capdavant, al davant de, davant. 66 en cabeza amer amb el cap descobert. 67 enderezar (o erguir) la cabeza alçar (o aixecar) el cap. 68 escarmentar en cabeza ajena aprofitar l'experiència dels altres, no caure en els mateixos errors dels altres. 69 escarmentar en cabeza ajena servir de lliçó. Te lo digo para que escarmientes en cabeza ajena, t'ho dic perquè et serveixi de lliçó. 70 estar mal (o tocado) de la cabeza fam estar tocat de l'ala (o del bolet), no ésser-hi tot. 71 flaco de cabeza [inseguro] cagadubtes, poc segur de si mateix. 72 hacer a alguien levantar cabeza fig fer aixecar (o alçar) el cap a algú. 73 hacerse un bolo en la cabeza fig fer-se un garbuix (o un embolic). 74 hinchar la cabeza fig [a alguien] inflar el cap. 75 ir de cabeza fig anar de cul (o de bòlit). 76 ir de cabeza abajo fig [decaer] ballar de capoll, anar de cap per avall. 77 ir de cabeza por algo fig ficar-se una ceba al cap, ficar-se una cosa entre cella i cella. 78 ir de cabeza por alguien fig desfer-se per algú. 79 irse de la cabeza [algo] anar-se'n (o fugir) del cap. 80 írsele a uno la cabeza fig [marearse] rodar el cap a algú. 81 jugarse la cabeza jugar-s'hi el coll. 82 levantar cabeza (o la cabeza) alçar (o aixecar) el cap. 83 llenar la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento) fig inflar el cap, omplir el cap. 84 llevar a alguien de cabeza fer anar de cul algú. 85 los que van en cabeza els capdavanters. 86 mala cabeza mal cap. 87 más vale (o mejor) ser cabeza de ratón que cola de león (o más vale, o mejor ser cabeza de sardina que cola de salmón) val més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o de pagell, o de rajada), val més ésser cap de lluç que cua d'estruç. 88 meter cosas en la cabeza a alguien fig inflar el cap a algú. 89 meter la cabeza (o meter cabeza p fr) fig [situarse] fer-se la barba d'or, arreglar-se, situar-se. 90 meter la cabeza fig [en alguna parte] ficar-se, introduir-se. 91 meterse de cabeza en una cosa fig lliurar-se en cos i ànima a alguna cosa. 92 metérsele una cosa a alguien en la cabeza fig posar-se (o ficar-se) algú una cosa al cap (o entre cella i cella). 93 meter una cosa en la cabeza a alguien fig gravar una cosa en l'ànim d'algú. 94 no caber una cosa en la cabeza fig no cabre una cosa al cap (o al magí). 95 no levantar cabeza fig no alçar (o aixecar) el cap, no sortir-se'n. 96 no levantar la cabeza de fig [estudiar mucho] cremar-se les celles en. 97 no tener alguien dónde (o a dónde) volver la cabeza fig no saber on anar a trucar (o a quina porta trucar). 98 no tener cabeza fig no tenir seny. 99 obscurecerse (u ofuscarse) la cabeza fig enterbolir-se (o encegar-se) l'enteniment. 100 olerle a alguien la cabeza a chamusquina fig estar amb el dogal al coll, tenir l'espasa de Dàmocles penjada a sobre. 101 otorgar de cabeza p fr assentir amb el cap. 102 pasarle (o pasársele) una cosa a alguien por la cabeza fig passar pel cap a algú alguna cosa. 103 perder la cabeza fig perdre el cap (o el seny). 104 poner alguien una cosa sobre su cabeza [considerarla admirable] posar alguna cosa a (o sobre) les estrelles, fer bocades d'una cosa. 105 ponerle a alguien la cabeza como un bombo posar a algú un cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans). 106 ponerse la cabeza pesada tenir el cap espès (o carregat). 107 ponérsele a alguien una cosa en la cabeza posar-se (o ficar-se) algú una cosa al cap (o entre cella i cella). 108 por cabeza [para cada uno] per cap. 109 por su cabeza p fr [según su voluntad] sense encomanar-se a cap sant. 110 por una cabeza [ganar o perder una carrera de caballos] per un cap. 111 quitar a alguien una cosa de la cabeza treure a algú una cosa del cap. 112 quitar la cabeza fer perdre el cap. 113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú. 114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se. 115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa. 116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap. 117 sentar la cabeza fig posar seny. 118 ser duro de cabeza tenir el cap dur. 119 subírsele a alguien una cosa a la cabeza pujar a algú una cosa al cap. 120 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [distraído] tenir el cap a tres quarts de quinze. 121 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [no tener juicio] tenir el cap ple de fum (o de pardals, o de grills, o de vent). 122 tener la cabeza como una olla de grillos fig tenir el cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans). 123 tocado de la cabeza tocat de l'ala (o del bolet). 124 torcer la cabeza p fr [morirse] colltòrcer, colltòrcer-se. 125 traer a alguien de cabeza fer anar de cul a algú. 126 venir a la cabeza [una cosa] passar pel cap, venir a esment, venir a la ment. 127 volver la cabeza a alguien [negar el saludo] negar (o girar) la cara a algú. 128 volver la cabeza a alguien [abandonar] girar l'esquena (o l'espatlla) a algú. m i f 129 [jefe] cap. El cabeza de lista de un partido, el cap de llista d'un partit. 130 cabeza de familia cap de família (o de casa). 131 cabeza de linaje cap de llinatge. 132 cabeza rapada cap rapat. 
|
|
73.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 anat mà. 2 [del elefante] mà, trompa. 3 [de mortero] mà, picamà m, maça. 4 [rodillo de piedra] corró m. 5 [pasada, capa de pintura] mà. Dar la última mano, donar l'última mà. 6 [vuelta] ronda. 7 [lado] mà. A mano izquierda, a mà esquerra. 8 [grupo] colla, grup m, equip m. 9 [del [...]
|
f
1 anat cap m, testa.
2 anat [cráneo] cap m. Se dio en la cabeza, es va clavar un cop al cap.
3 [individuo] cap m. Diez euros por cabeza, deu euros per cap.
4 [res] cap m. Cabeza de ganado, cap de bestiar.
5 [inteligencia] cap m. Tener cabeza, tenir cap.
6 [mente] cap m.
7 [vida] cap m. Pedir la cabeza de alguien, demanar el cap d'algú.
8 [capital] cap m. Cabeza de comarca, cap de comarca.
9 [busto] bust m.
10 [de un puente] cap m.
11 [punta, extremo] cap m. La cabeza del martillo, el cap del martell.
12 [de clavo] cabota.
13 [de una viga] cap m.
14 [de las flores] cabota.
15 [parte principal de una máquina] capçal m.
16 [de una campana] capçal m, tremuja.
17 geog [de una montaña] cap m, cim m.
18 [origen] cap m.
19 agachar la cabeza abaixar (o acotar) el cap.
20 a la cabeza [de una lista, una clasificación, etc] al capdamunt.
21 a la cabeza [de una manifestación, de una procesión, etc] al capdavant, al front, davant.
22 alzar cabeza (o la cabeza) [reanimarse] alçar (o aixecar) el cap.
23 andar de cabeza anar de cul (o de bòlit).
24 andar mal de la cabeza estar malament del cap.
25 bajar (o doblar) la cabeza abaixar (o acotar) el cap.
26 cabeza abajo cap per avall.
27 cabeza a pájaros (o llena de pájaros, o destornillada) cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o sense cervell, o verd).
28 cabeza arriba cap per amunt.
29 cabeza atómica tecnol cap atòmic.
30 cabeza de ajo (o de ajos) bot cabeça d'alls.
31 cabeza de chorlito cap boig (o calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd).
32 cabeza de hierro p fr testarrut, tossut, caparrut.
33 cabeza de muerto gràf cap de mort.
34 cabeza de olla p fr [del caldo] capa de greix.
35 cabeza de partido cap de partit.
36 cabeza de perro bot [celidonia menor] galassa, herba de moreres.
37 cabeza de playa, de puente mil cap de platja, de pont.
38 cabeza de turco cap de turc.
39 cabeza dura [torpe] cap buit (o d'ase, o de carbassa).
40 cabeza dura [obstinado] testarrut, tossut, caparrut.
41 cabeza loca caparró, capet.
42 cabeza torcida p fr [hipócrita] gata maula, nyeu-nyeu, mosca balba.
43 cabeza vacía (o hueca, o llena de viento) cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd).
44 calentarle a alguien la cabeza [contarle cosas] omplir el cap a algú, posar el cap com un tabal (o un timbal, o tres quartans) a algú.
45 fig [ilusionar] inflar el cap a algú.
46 calentarse la cabeza escalfar-se el cap.
47 cargarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat).
48 con la cabeza alta (o erguida, o levantada) amb el cap ben alt.
49 con la cabeza baja amb el cap baix (o cot, o jup).
50 conservar la cabeza fig no perdre el cap.
51 cortar la cabeza tallar (o llevar) el cap.
52 dar a alguien en la cabeza fig [hacer rabiar] fer la guitza (o la tinyeta, o la punyeta) a algú.
53 dar de cabeza en el suelo caure de cap.
54 darle a uno dolores de cabeza fig inflar el cap.
55 darle a uno vueltas la cabeza rodar-li el cap a algú.
56 darse con la cabeza (o de cabeza) contra la pared fig estirar-se els cabells, rosegar-se (o mossegar-se) els punys.
57 darse de cabeza fig [tener un contratiempo] estavellar-se.
58 dar vueltas la cabeza rodar el cap.
59 de cabeza [con la cabeza por delante] de cap.
60 de cabeza [sin vacilar] a ulls clucs.
61 de cabeza p fr [de memoria] de cor, de memòria. Aprender de cabeza, aprendre de cor.
62 de gran cabeza fig de molt talent.
63 echar de cabeza agr capficar, clotar, murgonar.
64 embotarse la cabeza tenir el cap espès (o carregat).
65 en cabeza al capdavant, al davant de, davant.
66 en cabeza amer amb el cap descobert.
67 enderezar (o erguir) la cabeza alçar (o aixecar) el cap.
68 escarmentar en cabeza ajena aprofitar l'experiència dels altres, no caure en els mateixos errors dels altres.
69 escarmentar en cabeza ajena servir de lliçó. Te lo digo para que escarmientes en cabeza ajena, t'ho dic perquè et serveixi de lliçó.
70 estar mal (o tocado) de la cabeza fam estar tocat de l'ala (o del bolet), no ésser-hi tot.
71 flaco de cabeza [inseguro] cagadubtes, poc segur de si mateix.
72 hacer a alguien levantar cabeza fig fer aixecar (o alçar) el cap a algú.
73 hacerse un bolo en la cabeza fig fer-se un garbuix (o un embolic).
74 hinchar la cabeza fig [a alguien] inflar el cap.
75 ir de cabeza fig anar de cul (o de bòlit).
76 ir de cabeza abajo fig [decaer] ballar de capoll, anar de cap per avall.
77 ir de cabeza por algo fig ficar-se una ceba al cap, ficar-se una cosa entre cella i cella.
78 ir de cabeza por alguien fig desfer-se per algú.
79 irse de la cabeza [algo] anar-se'n (o fugir) del cap.
80 írsele a uno la cabeza fig [marearse] rodar el cap a algú.
81 jugarse la cabeza jugar-s'hi el coll.
82 levantar cabeza (o la cabeza) alçar (o aixecar) el cap.
83 llenar la cabeza de aire (o de pájaros, o de viento) fig inflar el cap, omplir el cap.
84 llevar a alguien de cabeza fer anar de cul algú.
85 los que van en cabeza els capdavanters.
86 mala cabeza mal cap.
87 más vale (o mejor) ser cabeza de ratón que cola de león (o más vale, o mejor ser cabeza de sardina que cola de salmón) val més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o de pagell, o de rajada), val més ésser cap de lluç que cua d'estruç.
88 meter cosas en la cabeza a alguien fig inflar el cap a algú.
89 meter la cabeza (o meter cabeza p fr) fig [situarse] fer-se la barba d'or, arreglar-se, situar-se.
90 meter la cabeza fig [en alguna parte] ficar-se, introduir-se.
91 meterse de cabeza en una cosa fig lliurar-se en cos i ànima a alguna cosa.
92 metérsele una cosa a alguien en la cabeza fig posar-se (o ficar-se) algú una cosa al cap (o entre cella i cella).
93 meter una cosa en la cabeza a alguien fig gravar una cosa en l'ànim d'algú.
94 no caber una cosa en la cabeza fig no cabre una cosa al cap (o al magí).
95 no levantar cabeza fig no alçar (o aixecar) el cap, no sortir-se'n.
96 no levantar la cabeza de fig [estudiar mucho] cremar-se les celles en.
97 no tener alguien dónde (o a dónde) volver la cabeza fig no saber on anar a trucar (o a quina porta trucar).
98 no tener cabeza fig no tenir seny.
99 obscurecerse (u ofuscarse) la cabeza fig enterbolir-se (o encegar-se) l'enteniment.
100 olerle a alguien la cabeza a chamusquina fig estar amb el dogal al coll, tenir l'espasa de Dàmocles penjada a sobre.
101 otorgar de cabeza p fr assentir amb el cap.
102 pasarle (o pasársele) una cosa a alguien por la cabeza fig passar pel cap a algú alguna cosa.
103 perder la cabeza fig perdre el cap (o el seny).
104 poner alguien una cosa sobre su cabeza [considerarla admirable] posar alguna cosa a (o sobre) les estrelles, fer bocades d'una cosa.
105 ponerle a alguien la cabeza como un bombo posar a algú un cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans).
106 ponerse la cabeza pesada tenir el cap espès (o carregat).
107 ponérsele a alguien una cosa en la cabeza posar-se (o ficar-se) algú una cosa al cap (o entre cella i cella).
108 por cabeza [para cada uno] per cap.
109 por su cabeza p fr [según su voluntad] sense encomanar-se a cap sant.
110 por una cabeza [ganar o perder una carrera de caballos] per un cap.
111 quitar a alguien una cosa de la cabeza treure a algú una cosa del cap.
112 quitar la cabeza fer perdre el cap.
113 romperle a alguien la cabeza fam trencar el cap a algú.
114 romperse (o quebrarse) la cabeza fam [descalabrarse] rompre's (o trencar-se) el cap, captrencar-se.
115 romperse la cabeza con algo fig escalfar-se el cap amb alguna cosa.
116 sacar la cabeza [empezar a salir] treure el cap.
117 sentar la cabeza fig posar seny.
118 ser duro de cabeza tenir el cap dur.
119 subírsele a alguien una cosa a la cabeza pujar a algú una cosa al cap.
120 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [distraído] tenir el cap a tres quarts de quinze.
121 tener la cabeza a las once (o a pájaros) [no tener juicio] tenir el cap ple de fum (o de pardals, o de grills, o de vent).
122 tener la cabeza como una olla de grillos fig tenir el cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans).
123 tocado de la cabeza tocat de l'ala (o del bolet).
124 torcer la cabeza p fr [morirse] colltòrcer, colltòrcer-se.
125 traer a alguien de cabeza fer anar de cul a algú.
126 venir a la cabeza [una cosa] passar pel cap, venir a esment, venir a la ment.
127 volver la cabeza a alguien [negar el saludo] negar (o girar) la cara a algú.
128 volver la cabeza a alguien [abandonar] girar l'esquena (o l'espatlla) a algú.
m i f
129 [jefe] cap. El cabeza de lista de un partido, el cap de llista d'un partit.
130 cabeza de familia cap de família (o de casa).
131 cabeza de linaje cap de llinatge.
132 cabeza rapada cap rapat.