11.
món
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 univers. 2 El planeta que habitem. terra orbe(lit.) globus món de mones, terme despectiu per a expressar les trifulgues que hom hi viu. segle(en sentit religiós). Renunciar al segle. 3 En tot el món: Sota la capa del cel. Era la dona més bonica sota la capa del cel. 4 societat [...]
|
12.
desprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]
|
13.
cedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. donar (->) abandonar (->) alienar deferir, cedir quelcom per condescendència. deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga. transferir apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp. renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar [...]
|
14.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar(les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc [...]
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar. allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis. deixar a una banda deixar de banda apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc. arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys. donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.) despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament. desfer-se (d'una cosa) fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre. dur a malbarat (una cosa), abandonar-la. plegar (un negoci) renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.) demetre o dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat. deposar (el seu orgull, la seva actitud). evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava. deshabitar, deixar la casa on hom habitava. girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.). plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat. plantificar desemparar passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat. caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc. penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica. Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa. rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà. → negligir. 2 (abandonar-se pron.) donar-se lliurar-se cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar. deixar-se anar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
15.
resignar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 renunciar. 2 (resignar-sepron.). Acceptar amb conformitat una cosa. conformar-se(->) sotmetre's doblegar-se(fig.) acceptar(tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi. adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi. parar l'esquena(fig.) arronsar les [...]
|
16.
voler 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encabessar-se(una cosa), íd. tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se(->) encapritxar-se amb (una cosa) exigir(->) Cp. perseguir (fig.), desitjar, ambicionar Ant. Renunciar. Refusar. 2 admetre. 3 Voler dir: significar. Manuel [...]
|
17.
deixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discreció d'algú. renunciar a abstenir-se de 3 prestar. 4 Deixar que una cosa o una persona resti en el seu lloc, no emportar-se-la. deixar estar. Deixa-ho estar allà on era. 5 Deixar anar: Amollar. Aviar(->). Soltar. Desbotar, deixar anar bruscament allò que és a dins. Engegar. 6 [...]
|