Resultats de la cerca frase exacta: 468

51. estret -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té relativament molt poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta: la voldria més ampla. Que indica poca amplitud de criteri, poca comprensió de la realitat. Té un cervell estret i no accepta cap idea renovadora [...]
52. crespinell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vermelloses, i flors blanques en inflorescència en corimbe terminal (Sedum album). crespinell groc Crespinell de fulles ovoides densament imbricades, i flors grogues en petites cimes terminals compactes, tot ell de sabor picant (Sedum acre). crespinell gros Crespinell relativament gros, de fulles [...]
53. monstre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels helodermàtids, robust i de moviments lents i feixucs, que té glàndules verinoses a la mandíbula inferior i dents acanalades a les dues mandíbules, de manera que la inoculació de verí és relativament difusa (Heloderma horridum).  [...]
54. obert -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
55. pera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la perera, de dimensions i forma diverses, amb una part relativament estreta prop de la cua i una part distal més voluminosa, de vegades globós o en forma de baldufa, de pela sovint verda o groga, algun cop envermellida, i de carn blanca, sucosa i dolça, [...]
56. vall 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Depressió allargada i relativament ampla, definida per la convergència de dos vessants i que és recorreguda, o ha estat recorreguda, per un curs d'aigua o una glacera. vall al·luvial Vall fluvial ocupada per al·luvions. vall d'obi Vall en forma de U. vall fluvial Vall en [...]
57. greu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
defugia les frivolitats. L'escoltava amb un posat greu. De freqüència relativament baixa, pertanyent als graus inferiors de l'escala musical. Una nota greu. Un to greu. To de registre baix. Una ària amb molts greus. Indicació de temps musical equivalent al largo. En [...]
58. llangardaix
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valencià (Lacerta lepida). llangardaix pirinenc Llangardaix de mida mitjana, d'aspecte rabassut, amb el cap alt, el musell curt i arrodonit i les extremitats relativament curtes, que es troba en algunes localitats del Pirineu de Catalunya i Andorra (Lacerta agilis). llangardaix verd Lluert 1 [...]
59. niu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amors. Lloc on hi ha un nombre relativament gran de persones o de coses temibles, perilloses, etc. Un niu de lladres. Gran quantitat. Claus? En aquest calaix n'hi ha un niu. ésser un niu de raons Suscitar discòrdies.  [...]
60. agut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ràpid. Una malaltia aguda. Penetrant, subtil. Vista aguda, orella aguda, olfacte agut. Que té dites o acudits graciosos, oportuns. Un escriptor agut. Una persona aguda. De freqüència relativament alta, pertanyent als graus superiors de l'escala musical. Notes agudes i notes greus [...]
Pàgines  6 / 47 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>