Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta demotsdela seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no demots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
s'utilitza reforçat amb altres elements: com ara, com és (o com són) o com és ara. Per exemple:
Hi ha una exposició d'un gran pintor català com ara / com és ara / com és Miró.
Hi ha una exposició de grans pintors catalans, com són Miró, Dalí, etc.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l [...]
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per ode, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona ola cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella [...]
pedigrí, pedigrís
tabú, tabús
xa, xas.
Ara bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins.
També fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns motsde categories no nominals quan són usats [...]
Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple:
La democràcia consisteix en la participació del poble en la política.
Ara bé, quan aquests [...]
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així [...]
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:
La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una [...]