141.
libido
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
diferents zones erògenes (oral, anal, fàl·lica) però en formalitzar la teoria de la libido, aquesta és compresa com una forma d'energia psíquica que pot investir unes o altres representacions i estructures de la ment. En estudiar el narcisisme, Freud va distingir una libido del jo (o narcisista) i una [...]
|
142.
acudir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ment passar (a algú una cosa) pel cap passar (alguna cosa) per la barretina Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
→ obsessió, rauxa. noció prenoció, idea anticipada d'una cosa. coneixença o coneixement. Coneixença del bé, del mal, de Déu. espècie (en filosofia). Espècie sensible. Espècies intel·ligibles. concepte. El concepte del bé, de l'espai, del temps, etc. concepció. Una concepció molt atrevida. imatge, representació d'una cosa en la ment; idea feta sensible a l'esperit per alguna analogia material. projecte, idea que hom té d'una cosa a fer. designi, íd. intenció, íd. pla, íd. generalitats, idees vagues, poc precises. intuïció, idea intuïda, obtinguda sense recórrer a raonaments. pensament fantasia, idea quimèrica. Això no és veritat: és una fantasia teva. empescada, idea que hom s'empesca. pensada, idea que ens ve de fer tal o tal cosa. Noi, has tingut una gran pensada. acudit, idea enginyosa, aguda, que ve a l'esperit. besllum, idea imperfecta d'una cosa. D'això no en tenia ni el més lleu besllum. quimera, idea que hom pren per una realitat. mentalitat, idees que algú té sobre una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
143.
idea
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, representació d'una cosa en la ment; idea feta sensible a l'esperit per alguna analogia material. projecte, idea que hom té d'una cosa a fer. designi, íd. intenció, íd. pla, íd. generalitats, idees vagues, poc precises. intuïció, idea intuïda, obtinguda sense recórrer a raonaments. pensament fantasia [...]
|
144.
raó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [ment] razón. 2 [veritat] razón. Tinc la raó o no?, ¿tengo o no la razón?3 [arguments] razón. Tinc raó de queixar-me, tengo razón al quejarme. 4 [motiu] motivo m, razón. Tens tota la raó de no venir, tienes sobrados motivos (o toda la razón) para no venir. Això no és pas una raó per a no rebre [...]
|
145.
abstret
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Concentrat interiorment amb una idea que ocupa la ment. absorbit. Estava tan absorbit amb les seves cavil·lacions que no saludava ningú. abismat. Abismat en la contemplació del cel, d'una nit clara. introvertit encantat embadalit enfavat, que sempre està com encantat. somiador enjòlit, en [...]
|
146.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. En girar-me bruscament vaig sorprendre la mirada que es donaven. presenciar. Va haver de presenciar una escena molt penosa. contemplar clissaro filustrar. Que no hi clisses? filaro calar, veure, esp. amb la ment, endevinar les intencions, la manera d'ésser d'algú. Ja l'he calat: és un farsant [...]
|
147.
error
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
negoci. malencert, íd. fallada, íd. aberració desviació il·lusió, error dels sentits o de l'esperit, que fa prendre per realitat l'aparença. Una il·lusió òptica. delusió, error que sofreix la ment. 2 falta. Ant. Encert. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
148.
Documentació administrativa. La convocatòria de reunió. Ordre del dia
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
adreçada oral- ment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oral- ment. [...]
|
149.
engany [o engan]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, engany que pateix la ment. il·lusió, engany d'un mateix degut a una falsa aparença. seducció 3 Artifici, paraules, insídia, etc., del qui tracta d'enganyar. enganyifao enganyatall suggestió enganyadora fraudulència martingala impostura maula(f.), artifici per a enganyar algú. mauleria, íd [...]
|
150.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
traer a alguien de cabeza fer anar de cul a algú. 126 venir a la cabeza [una cosa] passar pel cap, venir a esment, venir a la ment. 127 volver la cabeza a alguien [negar el saludo] negar (o girar) la cara a algú. 128 volver la cabeza a alguien [abandonar] girar l'esquena (o l'espatlla) a algú. m i f 129 [...]
|