FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic d'indicatiu. Vaig caure. Vaig haver caigut. Auxiliar del passat perifràstic i del passat anterior perifràstic de subjuntiu. Vagi caure. Vagi haver caigut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar pròxim a caure, a desaparèixer. Un decret, un costum, una llei, etc., perdre la força o la validesa per manca d'ús o altra raó. Un producte caducat. Els iogurts han caducat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La pedra en caure, batre (una planta) arrencant-ne les fulles, els branquillons, etc. La pedra seca retrinxa els ceps. Fer més escàs. Cada dia anaven retrinxant la ració de pa. Retrinxar les despeses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar de topar, d'ensopegar, de caure, etc. La cambra era completament fosca i hi vam haver d'entrar a les palpentes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia infecciosa i contagiosa d'origen víric, caracteritzada per febre alta i per una erupció cutània de pústules que fan crostes, les quals, en caure, deixen ordinàriament una cicatriu permanent. Una cara tacada de verola. [...]
