FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a topar bruscament (contra algú o contra alguna cosa). L'aürtaren i el feren caure per terra. Anar a topar bruscament. La nau aürtà en un escull. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure (algú) en la desgràcia. Malmetre (algú) per sempre moralment o físicament. Ets una desgraciada i ens desgraciaràs a tots. La mainada es pot desgraciar amb joguines punxegudes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre la cara, inflar els morros (a algú). Caure de cara, trencar-se el nas. Despuntar, esdentar (una eina). El ganivet s'ha esmorrat i ja no talla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl que neix sobre el llavi superior. caure de bigotis Caure boca per avall. Element decoratiu tipogràfic, generalment format per un filet més gruixut en el centre que en les puntes. Franja de color blanc que comença a proa d'una barca i es va aprimant fins a arribar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De figura circular. Un plat rodó. Tenir algú la cara rodona. Que té la secció transversal circular. Una torre rodona. Esfèric 2. La Terra és rodona. Complet, en què res no fa defecte. Un any rodó. Una setmana rodona. caure rodó Algú, caure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (l'exèrcit) a quarter, especialment com a mesura preventiva. En nàut., caçar l'escota per sobrevent amb la finalitat de fer caure la proa a sotavent. Abroquerar 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vara per a fer caure de l'arbre, batent-les, les nous, les garrofes, les olives, etc. Eina de batre formada per dos bastons lligats per una corda o una corretja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa espant. Un crim espantós. Una guerra espantosa. Va caure d'una altura espantosa. Exagerat, excessiu fins a produir desgrat o molèstia. És espantós com criden! Una lletjor espantosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure en terra. Aterrar una paret. Envaïren la contrada i aterraren l'exèrcit enemic. Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra. Una nau, apropar-se a terra. Recalar 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden els pollets, ordinàriament una espècie de cove desfonat estret de dalt i ample de baix. Aparell anàleg de dimensions adequades per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, la vora inferior [...]
