Resultats de la cerca frase exacta: 32
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
parar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
para el davantal. Vols confits? Para la mà. parar l'esquena Resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. L'has ben espifiada, ja pots parar l'esquena. parar la galta Oferir-la per rebre un bes, una bufetada. parar la mà Admetre diners en recompensa d'un favor, d'un ajut, etc [...]
parar
|
|
32.
rei reina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep sobirà d'una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària. Un rei absolut, constitucional. El rei d'Anglaterra. Isabel II, reina d'Espanya. La reina regent. tenir un rei al cos Ésser orgullós en extrem, no admetre traves [...]
|
parar
1 1 v. tr. [LC] Una persona o una cosa, rebre (allò que ve a batre-la, que li ve al damunt). No vam poder aixoplugar-nos enlloc i vam haver de parar la pluja més d'una hora. Feia un sol abrusador, però no vam tenir més remei que parar-lo.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Em va donar una repulsa! I jo, mira, callant i parant-la.
2 v. tr. [LC] Evitar (allò que ens ve a batre, que ens cau al damunt) interposant un obstacle. Jo vaig parar el cop amb el bastó. Parar una estocada.
3 1 v. tr. [LC] Estendre (la mà, un pany de roba, etc.), per rebre, tomar, copsar, allò que ens tiren, ens allarguen. Jo et tiraré les cireres i tu para el davantal. Vols confits? Para la mà.
3 2 [LC] parar l'esquena Resignar-se a rebre una reprensió, retrets, etc. L'has ben espifiada, ja pots parar l'esquena.
3 3 [LC] parar la galta Oferir-la per rebre un bes, una bufetada.
3 4 [LC] parar la mà Admetre diners en recompensa d'un favor, d'un ajut, etc.
4 1 v. tr. [LC] Impedir de continuar avançant, de continuar movent-se, de continuar funcionant. El cavall es va posar a córrer esverat, i no podia parar-lo de cap manera. Sempre em para al mig del carrer. Aquest rellotge va avançat: para'l i el posarem a l'hora.
4 2 v. intr. pron. [LC] Els cavalls es van parar en sec. La màquina, quan ja feia estona que anava, es va parar tot d'un plegat.
5 1 v. intr. [LC] Un vehicle, deturar-se en un punt determinat. El cotxe va parar a l'entrant del pont. Aquest tren no para a Badalona: va directe a Mataró.
5 2 v. intr. [LC] Fer cap a un indret, a una condició, a un nou estat. La pilota ha anat a parar al camí. Jo no sé com això ha anat a parar a les seves mans. Noi, tu pararàs lladre.
5 3 v. intr. [LC] Anar a estar-se, durant la permanència en una població, a tal o tal casa, hostal, etc. —On pares quan vas a Figueres? —A cals avis.
6 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de , deixar de fer, d'esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Ja ha parat de ploure. Vejam quan pararàs de xerrar.
7 1 v. tr. [LC] no deixar parar algú un instant Ocupar-lo contínuament.
7 2 v. intr. [LC] no poder parar No estar mai quiet.
7 3 [LC] sense parar loc. adv. Sense interrupció.
8 v. intr. [JE] En certs jocs, com ara el de l'acuit, tenir la funció més poc airosa o ésser el jugador contra el qual actuen els altres.
9 1 v. tr. [LC] Posar (alguna cosa) en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar la ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar casa, pis.
9 2 v. tr. [LC] per ext. Parar orelles. Parar atenció.
9 3 [LC] parar esment en alguna cosa Posar-hi atenció, fixar-s'hi.
9 4 [LC] parar mota Fer mota.
9 5 [LC] parar teles Posar un parany.
9 6 v. tr. [IT] Adobar (el fil d'ordit).