61.
passió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) emportament alienació(fig.) frenesiao frenesí. Estimar amb frenesia. febre(fig.). La febre de l'or. afecte, qualsevol passió de l'ànima, en llenguatge filosòfic. erotisme, passió sexual. transport, moviment de l'ànim que ens transporta. En un transport d'ira. apassionament, amor. Ant. Sang freda [...]
|
62.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ventada. advecció(tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire(->), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolío ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
63.
desordre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
! desguitarrament esvalot(->) xafarranxo(fig.), barreja de gent o coses en moviment desordenat i sorollós. esvinçada renouo enrenou(->) desorganització desballestament descabdell desbaratament desmarxament desmanegamento desmanec farrigo-farrago revoltim, desordre de coses heterogènies i revoltes. barreja [...]
|
64.
volta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
o un líquid animats d'un moviment de rotació. rodada, en un joc de cartes, etc., sèrie de jocs que es fan fins que un torna a ésser mà. 4 vegada. 5 Obra de fàbrica arquejada. arcada. Un pont de tres arcades. revoltó, petita volta entre biga i biga. Cp. revoltonada: sèrie de revoltons d'un [...]
|
65.
canvi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. de malaltia, de símptomes, de tractament. transferència o transferiment, canvi de lloc; canvi de propietari. moviment(fig.). Moviment de personal (en una empresa, etc.). daltabaix, canvi total de l'ordre de les coses, que porta la ruïna d'un afer, d'un establiment, d'una fortuna, etc. muda, canvi [...]
|
66.
impedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
temps. encallar, impedir d'avançar a un vehicle, i fig. un afer, etc. contenir, impedir que una cosa vagi més enllà. paralitzar(fig.), impedir el moviment o l'activitat d'una cosa o d'una persona. empatxar. Aquestes dificultats no l'empatxaven de dedicar-se al seu treball professional. destorbar [...]
|
67.
lloc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. bat, batent, baterello bater, lloc on bat el sol, la pluja, el vent, etc. esgambi, lloc esbarjós, espaiós. formiguer, lloc on hi ha molta gent posada en moviment. trast, lloc destinat a determinades persones en un local, en una desfilada, etc. destinació, lloc on ha d'anar una persona o una cosa [...]
|
68.
acció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dir o en el fer. asenada, burradao rucada, íd. animalada bretolada(->) brutalitat(->) capritxada, acció filla d'un capritx. capellanada, acció pròpia de capellans. frarada, acte propi d'un frare (en sentit pejoratiu). pagesada, militarada(Alc.), senyorada, etc. 2 Moviment del cos que [...]
|