1 1 v. tr. [LC] Fer que cessi (el foc, la llum). Extingir o apagar un incendi. Un volcà que s'ha extingit. 1 2 v. intr. pron. [LC] El foc s'extingí de seguida. 2 1 v. tr. [LC] Fer cessar de viure, de subsistir. 2 2 v. intr. pron. [LC] Una raça, una espècie que s'extingeix. 3 1 v. tr. [AD] Anul·lar, fer cessar. Extingir la set, l'ardor de la febre. Extingir un deute. 3 2 v. intr. pron. [LC] Quan sàpiga la notícia, el seu maldecap s'extingirà de seguida. Un contracte que s'extingeix. 4 v. intr. pron. [GL] En cristal·l., la llum que travessa un mineral, no arribar a l'ocular d'un microscopi de polarització.