Aquesta expressió fa referčncia a la venda de gčnere sense envasar o sense empaquetar. Per exemple:
Tenim llegums a granel.
A la cooperativa pots comprar oli a granel.
Es ven vi a granel.
En canvi, a granel no té el significat d''en abundąncia o en gran quantitat'. Amb aquest significat es poden [...]
L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la histņria a mitges.
Ha deixat la feina [...]
L'expressió degut a és una locució causal i equival a 'a causa de' o 'perquč'. Va seguida d'un sintagma nominal o d'una oració encapēalada per el fet que. Per exemple:
La festa es va suspendre degut a la pluja.
Degut al fet que s'esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.
D [...]
Cal distingir entre l'adjectiu complet -a i la forma verbal complert -a.
Amb la forma verbal complert -a (del verb complir) podem fer frases com aquestes: S'ha complert el termini per a la inscripció, Aquesta entitat ha complert trenta anys, Es va convertir en una il·lusió complerta.
Pel [...]
fulletonesc -a
Per fer referčncia a una novel·la de fulletó o a algun text o alguna cosa que s'hi assembla, cal fer servir l'adjectiu fulletonesc, no fulletinesc, format a partir del nom castellą folletķn.
Per tant, cal dir És una pel·lķcula fulletonesca, i no És una pel·lķcula fulletinesca.
[...]
Un error forēa freqüent és confondre la climatologia (amb els seus derivats: climątic -a, climatolņgic -a...) i la meteorologia (amb els seus derivats: meteorolņgic -a...). La climatologia es refereix al clima, que és el conjunt de condicions normals que caracteritzen l'atmosfera d'un lloc [...]
Les construccions temporals a principi de, a comenēament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a comenēaments de, a finals de). Per exemple:
a comenēament d'any o a comenēaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
La locució de camķ, quan significa 'en el transcurs del camķ cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a (o a) per indicar el lloc cap al qual algś es dirigeix. Per exemple:
De camķ cap a Valčncia, van punxar una roda del cotxe.
T'ho deixaré a casa de camķ a la feina.
Amb aquest [...]
La perķfrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en catalą, especialment en contextos de passat, amb un valor imminčncia, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, perņ no ha arribat a succeir. Per exemple:
Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:
La conscičncia que tenia el mśsic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior [...]