1.
agermanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a terme projectes solidaris. Fer avenir perfectament. Dos colors difícils d'agermanar. En ella, el talent s'agermana amb la modèstia. La poesia i la pintura s'agermanen a l'exposició que hem visitat avui. Unir, mancomunar. Agermanàvem els nostres esforços. [...]
|
2.
agermanar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
agermanar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 hermanar. Dos colors difícils d'agermanar, dos colores difíciles de hermanar. 2 hermanar. La desgràcia els agermanà, la desgracia los hermanó. 3 hermanar, unir, conjuntar. Vam agermanar els nostres afanys, hermanamos nuestros afanes. [...]
|
4.
agermanar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 unir, harmonitzar. 2 (agermanar-sepron.) fraternitzar confraternitzar Cp. embessonar-se Ant. Desagermanar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
agermanament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'agermanar. [...]
|
6.
hermanar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 agermanar. v pron 2 [dos o varias cosas] agermanar-se. 3 [dos o varias personas] agermanar-se. [...]
|
7.
acordar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
contradictòries. Conciliar dos textos. Conciliar les tendències més diverses. conjuminar. Conjumina't les feines perquè puguis ésser aquí a les vuit. combinar agermanar. Dos colors difícils d'agermanar. conformar proporcionar, fer que una cosa tingui proporció amb una altra. Ant. Desacordar. Desharmonitzar [...]
|
8.
unir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar(->) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar [...]
1 → ajuntar, reunir, afegir. casar (fig.), unir estretament dues coses. fusionar unificar collar, també fig. concatenar (fig.). Concatenar les idees. connectar enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.) combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment. incorporar. Incorporar un territori a un país. annexar annexionar mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses. aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.). lligar (→) conjunyir, unir formant un tot. agermanar Cp. empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar 2 (unir-se pron.) copular (intr.), unir-se carnalment. acoblar-se, íd. convergir solidaritzar-se fer-se solidari (d'una persona) aliar-se federar-se o confederar-se embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre. agermanar-se embrancar (intr.) entroncar (intr.) junyir-se o confluir (dos rius) aiguabarrejar-se, íd. fondre's o fusionar-se confondre's amistançar-se (→) fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |