FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, en una de les seves bases, porta gravada una lletra, una xifra, etc., i que es reprodueix per estampació. Tot el que va gravat a la matriu d'un segell o d'una moneda, llevat de la llegenda. Símbol o representació d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suprimir en la pronunciació o en l'escriptura (un so o una lletra d'un mot). La preposició de elideix la seva e davant un mot començat en vocal. Un element vocàlic, desaparèixer en la pronunciació o en l'escriptura. La a de la no s'elideix davant u o i àtones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terça lletra de l'alfabet grec (γ, Γ). Sèrie de coses de la mateixa naturalesa que es presenten a la consideració d'algú. Davant seu tenia una gamma de possibilitats d'actuació. Sèrie de notes musicals separades per intervals determinats. Sèrie de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Mesquí, insuficient. Un guany magre. La renda és molt magra. passar-la magra [o passar-les magres] Passar misèria, necessitat. En tip., que és més estret que el tipus de lletra rodó d'un alfabet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consentir a rebre (un oferiment). Va acceptar el present que li feien. Acceptar una almoina. Consentir (a una proposta). Acceptar un encàrrec. Comuniqueu-li si accepteu la invitació. Acceptar la batalla. acceptar una lletra de canvi Obligar-se a pagar-la. acceptar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té un caràcter francament determinat. Lletra bastarda. Sella bastarda. Llima estriada en dos sentits diferents i amb una distància entre les dents d'1 mil·límetre aproximadament. Corda de l'enfilall d'abartrells que formen el racament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
capital de França. Ciutat o vila principal d'una contrada. Una capital populosa. Anar a la capital. Majúscula. Capitals petites. Capitals grans. Lletra capital. Que implica la pèrdua del cap, de la vida, mortal. Acusació capital. Pena capital. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica breu que serveix comunament de lletra a una cançó popular. Petita orquestra que toca en els balls populars i en les festes majors. Hem contractat una cobla empordanesa. Conjunt d'instruments forts, la majoria de vent, per a tocar a l'exterior, especialment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
endossar a mi. Cedir a favor d'altri (una lletra de canvi, un altre document de crèdit o una acció nominativa d'una societat anònima) fent-ho constar així generalment al dors del propi document. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pronunciar (una consonant) amb aspiració. L'anglès aspira les consonants oclusives sordes en certs contextos. Pronunciar (la lletra hac) com una consonant fricativa glotal. En anglès la h de house s'aspira i, en canvi, la de hour és muda. [...]
