acabarà malament.
Ara bé, l'expressió que indica ocupar-se o preocupar-se d'algú o d'alguna cosa és cuidar-se de, i no cuidar de. Per exemple:
Ell es cuidarà d'enllestir els últims detalls de la festa sorpresa (i no Ell cuidarà d'enllestir).
Quan surti de la feina ha de cuidar-se del nebot durant unes [...]
arriben aquest cap de setmana a la ciutat.
Per anomenar el ninot que presideix la festa se sol parlar del rei Carnestoltes.
Aquestes denominacions s'escriuen en majúscula quan fan referència a la festivitat en concret, mentre que es fa servir la minúscula quan s'utilitzen com a nom comú, cas en [...]
En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
, etc. Però la forma aniversari s'utilitza especialment per fer referència a l'aniversari del naixement d'una persona: L'aniversari de la Clara és el 20 de maig.
L'onomàstica o sant al·ludeix a la festa del sant o santa del nom. Per tant, en una frase com En Jordi celebra l'onomàstica el 30 de novembre [...]
vocal i consonant o entre consonant i vocal es pot trobar:
s: dansa, entotsolat, festa, gespa, molsa, tsar, etc.
ss en mots començats per sots- i trans-: sotssecretari, transsiberià, etc.
c davant de e, i: enciam, sincer; Marcel, Mercè, etc.
ç davant de a, o, u: cançó, força, forçut, llençol [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o [...]
Fitxa
6248/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
festa súper!
Han llogat un apartament amb unes vistes súpers.
Les teves vambes noves són súper!
Finalment, quan és un adverbi, súper modifica un verb. Per exemple:
Els nanos s'ho han passat súper al parc!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.2d i 11.6a)
[...]
Les formes hivernació i hibernació (i els verbs hivernar, hibernar) tenen significats diferents.
El terme hibernació té els significats següents:
1. Designa el conjunt de fenòmens biològics provocats per l'hivern en la major part dels homeoterms i en alguns mamífers i ocells, i que serveixen [...]
és poc temps.
3. Destinació o finalitat. Per exemple:
L'oli és per a tu.
Els globus són per a la festa.
4. Finalment, l'expressió fer per a ('ser adequat'). Per exemple:
Aquest noi no fa per a tu.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.4c)
[...]
conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]
Fitxa
6248/4Darrera versió: 19.08.2024
Títol
Accent diacrític: més o mes?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...);
quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu;
quan fa referència al signe de la suma: el signe més.
S'escriu mes en els casos següents:
amb el significat d''una dotzena part de l'any': el mes d'abril;
quan és una forma del verb metre: Han mes l'infant dins el cabàs;
quan és una conjunció ('però'): Vindré, mes hauré de marxar d'hora.
amb el significat de 'les meves': mes germanes.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)