FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de delegar; l'efecte. Delegació de poders, de facultats. Càrrec de delegat. Oficina del delegat. Circumscripció en què exercita el seu càrrec un delegat. Conjunt de les persones delegades. Assistí a la cerimònia una delegació de la Universitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Registre de butxaca, llibreta de notes. carnet de ball Carnet on les balladores apuntaven els balls compromesos. carnet escolar Cartilla en què hom apunta les notes de les assignatures d'un alumne. Targeta 1 3. Carnet d'estudiant d'una universitat. Carnet de lector d'una biblioteca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de judicar el valor de les coses. Secció d'una universitat a la qual correspon una branca general del coneixement. Facultat de medicina, de farmàcia, de ciències, de filologia, de dret, de teologia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les revolucions. Instruir-se a la universitat. Posar (una causa) en estat d'ésser jutjada, formalitzar (un procés). instruir expedient Practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d'un afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Universitat de Barcelona. Donar raó (d'un fet). Això explica la seva absència. La seva absència no s'explica. Veure la raó (d'un fet). No m'explico com hem bolcat. Declarar el propi pensament. Vejam, expliqueu-vos. Donar aclariments sobre accions o paraules que exigeixen d'ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. El departament de guerra, de marina, de finances. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Grup destinat a la recerca i a l'ensenyament d'una matèria determinada en el si d'una universitat sota la direcció d'un cap. Divisió territorial i administrativa de certs estats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
universitat. Sant Benet va fundar un orde religiós. fundar un llit en un hospital Donar la suma necessària per a mantenir-hi un llit per a un malalt. Algú, recolzar, (allò que creu, espera, es proposa), en raons, motius, etc. En què fundes aquesta opinió? No sé en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Universitat. persona sense estudis [o persona que no té estudis] Persona que no ha estudiat res o que ha estudiat molt poc. Universitat 1. Escola primària. Avui no he anat a estudi. A quin estudi vas? Peça on un notari, un advocat, etc., treballa amb els seus ajudants. Lloc on un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qüestió, un projecte. Fer els seus estudis. Estudiar a la Universitat. Estudiar amb un bon mestre. Va a l'escola, però no estudia. Preparar curosament. Un discurs molt estudiat. Aplicar-se, enginyar-se. S'estudia a ser just i equànime. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un claustre. La pau, la solitud, del claustre. Junta de professors d'un centre d'ensenyament. Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d [...]