FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lesió causada per un cop, especialment que implica solució de continuïtat. Fer una ferida a algú. Fer-se una ferida. Rebre una ferida. Una ferida lleu, greu, mortal. Curar una ferida. Ves amb compte; no t'obris la ferida. Ferida contusa, incisa. Ferida oberta. Ferida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera dovella de l'extrem d'un arc, tallada en pla inclinat i recolzada sobre la imposta. Peça de pedra picada i tallada amb dos o més plans inclinats, que és col·locada sobre una columna o un pilar com a continuació d'aquest, per rebre els arcs que hi convergeixen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dura des que s'obté fins a la fi de la vida. Un càrrec vitalici. Una pensió vitalícia. Que frueix d'un càrrec vitalici. Senador vitalici. Dret del censalista a rebre una pensió periòdica anual durant la vida d'una o dues persones que visquin en el moment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arribar. Esperava l'arribada del meu pare. A l'arribada dels paquets ens posarem a treballar. L'arribada de la nau al port de Marsella. L'arribada de l'hivern. donar la bona arribada Donar la benvinguda. fer una bona arribada Rebre bé les persones que arriben. d'arribada De [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enganyar o d'enganyar-se; l'efecte. Fer un engany. Rebre un engany. Descobrir un engany. Tramar, ordir, un engany. Error de qui és enganyat. Estar en un engany. Treure algú de l'engany. Artifici, paraules, insídia, etc., de qui tracta d'enganyar. Una dona plena d'enganys [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Succeir en la propietat (dels béns, dels drets, de les obligacions) d'un difunt. Ha heretat dues cases i un tros de terra. Ha heretat d'un parent llunyà. Fer hereu (algú). Els descendents, rebre (característiques físiques o psíquiques, normals o patològiques) dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Introduir entre les partícules (d'una substància) partícules d'una altra. Impregnar goma amb sofre, de sofre. Una substància, rebre partícules d'una altra entre les seves partícules. La goma s'impregna de sofre. S'ha impregnat de prejudicis. Introduir (a la fusta) una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administrar el sagrament de l'eucaristia (a algú). Està a punt de morir: ahir la van combregar. Rebre el sagrament de l'eucaristia. Combrega una vegada l'any. Coincidir en idees, en sentiments, etc., amb una altra persona. combregar amb rodes de molí Creure coses inversemblants [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la commutació. Que estableix que cada part ha de rebre l'equivalent del que dona, s'aplica a un contracte. En què l'ordre dels elements no canvia el resultat, s'aplica a operacions aritmètiques. La suma i el producte de nombres reals són commutatius. Basat [...]
