131.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el [...]
f 1 anat oreja. 2 [estructura interna] oído m. Em fa mal l'orella, me duele el oído. 3 [bona oïda] buen oído m. Tenir orella, tener buen oído. 4 [d'una sabata] oreja. 5 [d'un martell] oreja. 6 [nansa] oreja. 7 [d'una butaca] oreja. 8 agr [orelló] orejera, vertedera. 9 bot [gírgola] seta [del género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el pelo. 14 donar (o prestar) orella fig i fam [escoltar] dar (o prestar) oídos (u oído p fr). 15 donar (o prestar) orella fig i fam [creure] dar (o prestar) oídos (u oído p fr), dar crédito. 16 dreçar les orelles (o l'orella) (o parar l'orella) fig [posar molta atenció] aguzar (o alargar) el oído (o los oídos), aguzar las orejas. 17 dur d'orella duro (o tardo) de oído. 18 ensenyar l'orella fig [mostrar les intencions] asomar (o descubrir, o enseñar) la oreja, vérsele a uno la oreja (o el plumero). 19 entrar per una orella i sortir per l'altra fig i fam [una cosa] entrar por un oído y salir por el otro. 20 escoltar amb totes les seves orelles fig i fam [escoltar atentament] ser todo oídos. 21 escurar-se les orelles [treure la cera] limpiarse los oídos. 22 estirar les orelles a algú fig [castigar] calentar las orejas a alguien, tirar de las orejas a alguien. 23 estirar l'orella al gat fig [jugar a cartes] tirar de la oreja a Jorge. 24 fer orelles de marxant fig [fer el sord] hacer orejas (u oídos) de mercader. 25 obrir l'orella a una proposició fig [mostrar-se disposat a acollir-la] dar (o prestar) oídos (u oído p fr) a una proposición. 26 orella d'ase bot [trompeta] trompeta de los muertos. 27 orella d'ase bot [Ofidea onotica] oreja de asno. 28 orella de conill bot [Clitocybe infundibuliformis] clitocibe embudado. 29 orella de fadrí agr [en un sembrat] calvero, calva. 30 orella de gat bot [helvel·la] oreja de gato. 31 orella de gat blanca bot [Helvella crispa] oreja de gato. 32 orella de gat grisa bot [H. lacunosa] oreja de gato negra. 33 orella de Judes bot [Auricularia auricula-judae] oreja de Judas. 34 orella de llebre bot [Otidea leporina] oreja de liebre. 35 orella de mar zool [Haliotis sp] oreja marina (o de mar). 36 orella de rata bot [pelosella] vellosilla, oreja de ratón. 37 orella d'os bot [Ramonda myconi] oreja de oso, hierba tosera, hierba peluda. 38 parlar a cau d'orella hablar al oído. 39 penjar-se a les orelles de fig [demanar amb insistència] estar dando (o dar) la lata a. Quan vol alguna cosa, es penja a les orelles de qui sigui fins que l'aconsegueix, cuando quiere algo, está dando la lata a quien sea hasta que lo consigue. 40 qui tingui orelles que hi senti al buen entendedor pocas palabras bastan (o con pocas palabras basta). 41 tancar l'orella a fig i fam [no fer cas] cerrar los oídos a. 42 veure's les orelles fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 43 veure's les orelles fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. 44 xiular-li les orelles fig i fam zumbarle (o silbarle) los oídos. |
132.
paraula
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 [en majúscula] crist Verbo m, Palabra. 10 adreçar (o dirigir) la paraula [parlar] dirigir la palabra. 11 a la primera paraula a la primera palabra. 12 allargar-se de paraules [arribar a insultar] llegar al insulto. 13 amb mitges paraules fig con medias palabras. 14 bones paraules fam buenas [...]
|
133.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'n la mà. 115 írsele la mano fig [con un ingrediente] escapar-se (o anar-se'n) la mà, anar-se'n de la mà. 116 largo (o listo) de manos fig llarg de dits (o de mans). 117 lavarse las manos fig rentar-se'n les mans. 118 levantar la mano fig [alzar la mano] alçar la mà. 119 llegar a las manos fig [en [...]
|
134.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat. 39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor). 40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang. 41 me da el alma que... el cor em diu que...42 ni un alma ni una [...]
|
135.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [moure's en una direcció] ir. Anar endavant, endarrere, ir hacia (o para) adelante, atrás. 2 [moure's cap a un indret que no és ací ni aquí] ir. Anar a la ciutat, al cinema, a casa, ir a la ciudad, al cine, a casa. 3 [ésser portat a atènyer un fi] ir, llegar. Anirà lluny, aquest xicot [...]
|
136.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
daca fam dona-me'n que te'n donaré, un té vol un do, qui dona rebre espera. v intr 53 [coger, tirar] tirar, tombar, tòrcer. Al llegar al molino toma a la derecha, en arribar al molí tira a la dreta. 54 p fr [coger, prender] prendre, agafar. En esta tierra toma bien el pino, en aquesta terra agafa bé el [...]
|
137.
cor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
corazón en la mano. 19 anar (o anar-se'n) el cor cap a [desitjar] ir de cabeza por, ir tras, ansiar. 20 arribar al cor llegar al corazón. 21 assecar-se-li el cor fig secársele el corazón. 22 batre (o bategar) el cor fig latir (o palpitar) el corazón, brincar (o brincar dentro del pecho) el corazón. 23 bon [...]
|