1 v. intr. (per oposició a anar-se'n) quedar-se. Jo me'n vaig: tu queda't i espera'l. romandre. Va romandre tot solet. aturar(intr.). Vam aturar dos dies a Lió. demorar, restar algun temps en un lloc. allotjar-se, fer-se lloc i restar (una cosa) a l'interior d'una altra. La bala s'allotjà a [...]

1 escapçadura. 2 Quedar-se a l'escapça: Restar en blanc. Restar a les fosques. Restar frustrat. Restar amb un pam de nas. Restar decebut. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

restar clavat en terra(de por, d'esbalaïment) fer el mort, restar, una persona o un animal, del tot immòbil, com si fos mort. petrificat(fig.) Cp. estacionari quiet. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 deixar enlaire(un afer, una gestió, etc.) aturar. 2 (empantanegar-sepron.) restar enlaire restar irresolt Ant. Desempantanegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v. intr. restar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

admirar. ésser (una persona) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. arrapar restar enjòlit, extasiar-se, restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que sent admiració. bocabadat estupefacte extasiat atònit esbalaït sorprès extàtic meravellat fer uns ulls com unes taronges Cp. restar enjòlit: restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 albergar. 2 (allotjar-sepron.) restar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Dit de la persona que no és llesta, que és lenta a reaccionar. aturat. 2 Deixar parat: Deixar de pedra. sorprendre. Restar parat: Restar de pedra. sorprès, sorprendre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]