Resultats de la cerca frase exacta: 251
|
71.
amanida d'arròs salvatge saltat i tofu fumat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
72.
ànec amb llimona, te verd i arròs salvatge
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
73.
ànec salvatge amb salsa de pebres i salsifí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
74.
turbot salvatge amb pernil, meló i pebre blanc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
75.
agrest -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inculte, mig salvatge. Un lloc, un paratge agrest. Mancat d'urbanitat, rude, incivil. Costums agrestos. [...]
|
|
76.
brau 2 -ava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valent davant el perill, en la lluita. Un brau militar. Excel·lent 1 1 . És un brau minyó. Que excel·leix en el seu gènere, generalment en mal sentit. Quin brau estafador, aquest paio! Fer, salvatge, s'aplica a un animal. Brau i aspre combat. [...]
|
|
77.
feral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que passa a l'estat salvatge després d'haver estat conreat o domesticat. Un animal, una planta, feral. [...]
|
|
78.
mutant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En biol., que prové d'una forma salvatge per mutació. Individu, tipus, fenotip, caràcter, gen, al·lel, etc., mutant. [...]
|
|
79.
rapinyant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que duu una presa a la boca, s'aplica a un animal salvatge. Una guineu rapinyant. [...]
|
|
80.
civilitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure de l'estat salvatge o de barbàrie, fer passar a un estat més avançat de cultura intel·lectual, social, moral, etc. [...]
|
